Avui, dia 26 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Alexandre, bisbe; i la de santa Paula Montal, religiosa.

Sant Alexandre, bisbe d’Alexandria

Fou bisbe d'Alexandria d'Egipte entre els anys 312 i 328, aproximadament, esdevenint una de les grans esglésies dels primers segles cristians, just quan s'acabaven les persecucions, i s'iniciava una altra greu dificultat: les discussions de fe, les heretgies, especialment la que neix arran de les teories del prevere Arri. Alexandre lluitarà, amb totes les seves forces, en defensa de la fe en Jesús Déu i home veritable. Després d'haver intentat reconduir a la veritat Arri, prevere de la seva església d'Alexandria, convoca un sínode que definí la consubstancialitat del Verb amb el Pare. Ajudat pel seu diaca (el futur sant Atanasi), feu triomfar aquesta doctrina en el primer concili de Nicea (325), i morí poc després.

Santa Paula Montal, religiosa

Nascuda a Arenys de Mar el 1799 en el si d’una família humil i cristiana. Quan tenia deu anys va perdre el pare i treballà com a puntaire per ajudar a la seva mare i educar les seves germanes, al mateix temps que participava activament com a catequista a la parròquia. El segle XIX pel Principat de Catalunya, va ser sinònim en bona part d'industrialització. Aquest nou sistema de vida a la llarga va portar millores, però en aquells anys, també va suposar inconvenients i injustícies greus.

La nostra santa, testimoni de tot aquest procés, i preocupada per la necessitat de formació de les dones, va saber oferir una alternativa a les nenes, que consistia en una formació, que anava més enllà de saber fer anar un teler. Així, amb trenta anys, juntament amb la seva amiga Agnès Busquets, obrí una primera escola per antenes a Figueres, obrint altres escoles arreu de Catalunya. A Sabadell aprofundiren en l’espiritualitat i pedagogia de Calassanç, fins que el 1847 establí formalment la Congregació de les Filles de Maria, Religioses de les Escoles Pies. Adoptà el nom religiós de Paula de Sant Josep de Calassanç, dedicant-se a la formació de les novícies i al creixement de l’institut de les religioses escolàpies.

Els darrers trenta anys de la seva vida va retirar-se a Olesa de Montserrat en una vida senzilla de pregària i servei. La seva pregària era senzilla i en llenguatge planer perquè les nenes la poguessin encendre: “en la pregària del matí hem de procurar encendre el braseret de l’amor de Déu i, conservant la brasa durant el dia, n’hi ha prou en la pregària de la tarda amb apartar la cendra perquè cremi de nou”. Morí el 26 de febrer de 1889. Fou canonitzada el 2001.