Avui, dia 19 de juny, celebrem la festivitat: dels sants Romuald, abat; la dels germans Gervasi i Protasi, màrtirs; i la de santa Juliana Falconieri, verge.

Sant Romuald, abat

Nascut a Ravenna vers l’any 952, va entrar monjo al monestir benedictí de Sant Apol·linar in Classe. Persona amb forta tendència a la solitud “amb una llengua silenciada i una veu predicant”, va emigrar a Venècia com eremita, i més tard va anar reformant els monestirs per on passava, entre ells el de Sant Miquel de Cuixà. Retornà a Itàlia on feu la fundació de Camaldoli (monjos benedictins camaldulencs). Posteriorment, es torna a traslladar, i abans de morir a l'ermita de Val di Castro, prop de Fabriana, cap al 1027, encara va tenir temps de veure com Enric II, desitjos de reformar les abadies imperials, hi implantava l'eremitisme camaldulenc que ell havia fundat. Fou canonitzat en 1595. Sant Pere Damià escriví la seva vida.

Sants Gervasi i Protasi, màrtirs

Van ser dos germans bessons nascuts al segle III a Milà, i morts probablement a la persecució de Dioclecià. Diu la tradició, que l'any 386, l'arquebisbe de Milà, sant Ambrós, va fer desenterrar els cossos dels dos màrtirs cristians, essent considerats els primers màrtirs de Milà. Davant una multitud enfervorida en la qual hi havia sant Agustí, els cossos van ser solemnement vetllats i traslladats a la basílica anomenada avui de Sant Ambrós, consagrada el 19 de juny. El mateix bisbe narra amb emoció que portaven encara en el seu cos els senyals del martiri. Des de llavors són venerats per tot l'Occident cristià.

Santa Juliana Falconieri, verge

Va néixer l'any 1270 a Florència. Neboda de Alexis Falconieri, un dels set fundadors de l'Ordre dels Servites de Maria, Juliana queda fascinada per l’estil de vida, tan allunyada dels esquemes de la família compromesa a guanyar diners. Es consagra a Déu i portà un abric fosc i ample semblant al que fa servir el seu oncle, i que també feren servir altres noies que seguiren els seus passos: les Mantellades, branca femenina de l’Orde dels Servents de Maria, els servites. S'entregà a la penitència, la contemplació, les obres de caritat, a la seva devoció a la Verge Maria i el seu amor a l'Eucaristia, sense entrar mai en cap convent.

La seva santedat es manifesta pels miracles durant la seva vida i sobretot a l'hora de la mort el 19 de juny de 1341, en què se li nega la comunió per por que pugui ennuegar-se i demana que col·loqui l’hòstia sobre el cos, però aquesta desapareix, deixant una marca morada sobre el pit. Les Mantellades avui dia porten en el seu hàbit aquesta marca en memòria d’aquest prodigi. Fou canonitzada l'any 1737 i el seu cos, es conserva a la basílica de la Santíssima Anunciació de Florència.