Avui, dia 15 d’agost, celebrem l’Assumpció de la Mare de Déu (la Dormició), sota les advocacions de Maria, Alba, Muriel, Estrella i Mar; de sant Estanislau de Kostka, religiós; i la de sant Tarsici, diaca.
 
La solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu
La tradició cristiana ha col·locat en el cor de l’estiu una de les festes marianes més antigues i suggeridores. Maria, acabada la seva vida terrenal, fou portada en cos i ànima al cel. Aquesta veritat de fe fou definida solemnement pel papa Pius XII l’any 1950. Fruit de la seva maternitat divina, l’Assumpció de la Verge és per a tota la humanitat, una penyora d’esperança en la resurrecció, perquè ella ja comparteix per sempre la vida nova del seu Fill Jesucrist. Aquesta festivitat també es coneix, especialment a l’Orient, amb el nom de Dormició de la Mare de Déu.
 
Sant Estanislau de Kostka, religiós
Va néixer el 1550. Jove noble polonès que, recomanat per sant Pere Canisi, ingressà als jesuïtes de Roma a l’edat de 16 anys, i morí uns mesos després, el 15 d’agost de 1568. Abans de morir, havia lliurat una carta als seus companys dedicada a la Santíssima Verge, pregant-li que el cridés al cel per celebrar amb ella la festa de l’Assumpció de Maria. Fou canonitzat el 1726.
 
Sant Tarsici, diaca
Del grec Tharsikios, que significa “valent”, segons diverses tradicions era diaca o potser un simple jove cristià que, en temps de les persecucions del segle III, duia l’Eucaristia als cristians empresonats que no havien pogut participar en la celebració. En ser aturat per uns pagans, preferí morir apedregat abans que lliurar-los el Santíssim. Era l’any 257. El seu epitafi, redactat pel papa Damas, diu així: “Mentre un grup de malvats arremetia contra Tarsici volent profanar l’Eucaristia que portava, ell, ferit de mort, preferí perdre la vida abans de lliurar als gossos rabuts el cos celestial del Crist”.