Avui, dia 23 de setembre, celebrem la festivitat de sant Pius de Pietrelcina, prevere; santa Tecla, verge i màrtir, i sant Lli, papa i màrtir.

Sant Pius de Pietrelcina, prevere 

Francesc Forgione nasqué a Pietrelcina, al sud d’Itàlia, l’any 1887, en el si d’una família humil de pagesos. Als quinze anys ingressà al noviciat dels caputxins de Morcone i adoptà el nom de Pius de Pietrelcina. Fou ordenat sacerdot l’any 1910 i, des de 1916, visqué a San Giovanni Rotondo, on exercí el ministeri sacerdotal i, sobretot, dedicà moltes hores a la pregària i al sagrament de la reconciliació. El 1918, mentre pregava davant d’un crucifix, rebé els estigmes de la Passió de Crist, que conservà fins a la mort: “En contemplar la creu sobre les espatlles de Jesús, em sento cada vegada més fort i assaboreixo una santa alegria (...). Tot el que va sofrir Jesús en la seva passió, ho pateixo també jo, en el que és possible a una criatura humana”. La seva fama de santedat i els nombrosos fenòmens místics que se li atribuïen li comportaren també sospites i restriccions per part de les autoritats eclesiàstiques. Al seu voltant sorgiren grups de pregària i, l’any 1956, fundà un gran centre assistencial al servei dels malalts. Morí a San Giovanni Rotondo el 23 de setembre de 1968, als vuitanta-un anys. Fou canonitzat l’any 2002.


Santa Tecla, verge i màrtir 

El seu nom procedeix del grec Théos-Kleos, “glòria de Déu”. Segons la tradició recollida en els Actes de Pau i Tecla, una obra apòcrifa del segle II, Tecla nasqué a Iconi, a l’actual Turquia, i es convertí al cristianisme en escoltar la predicació de l’apòstol Pau. Decidí consagrar la seva vida a Crist i rebutjà el matrimoni, fet que li comportà la persecució i diverses condemnes a mort de les quals, segons el relat, fou salvada miraculosament. Després d’haver seguit Pau en els seus viatges, es retirà a la seva terra natal i visqué com a anacoreta fins a una edat avançada. El seu culte s’estengué molt aviat per l’Orient cristià i arribà també a Occident, especialment en llocs relacionats amb la presència de l’apòstol. Tarragona manté una vinculació antiga amb la santa i la venera com a patrona; el 1321 hi arribà, procedent d’Orient, la relíquia del seu braç, que encara avui és venerada a la catedral i surt en processó cada 23 de setembre.


Sant Lli, papa i màrtir 

L’apòstol sant Pau el recorda entre els cristians de Roma: “Et saluden... Linus” (2 Timoteu 4:21). Les llistes més antigues dels bisbes romans també el presenten com a successor de Pere, i la tradició situa el seu pontificat entre els anys 68 i 79. Segons una antiga tradició, morí màrtir i fou enterrat a Roma, prop de la tomba de sant Pere.