Avui, dia 8 de juliol, celebrem la festivitat de: Sant Procopi, màrtir; del beat Eugeni III, papa; i dels sants Àquila i Priscil·la.

Sant Procopi, màrtir

Fou la primera víctima de la persecució de Dioclecià a Palestina, fou traslladat des d’Escitòpolis fins a Cesarea de Palestina, per manifestar la seva fe cristiana: “no hi ha déus, només hi ha un únic Déu, Creador de totes les coses”. Allà fou decapitat per ordre del jutge Fabià el 303. Feble en la ciència profana, fou fort en la paraula de Déu. Les seves actes martirials acaben dient: “Jesucrist regnà; a Ell honor i glòria per tots els segles”.

Beat Eugeni III, papa

Bernat Paganelli nasqué prop de Pisa, arribà a canonge a la catedral de Pisa i, després de la seva trobada amb sant Bernat, es feu monjo cistercenc de Claravall. Fou escollit papa en 1145 quan era abat del monestir de Tre Fontagne, prenent el nom d’Eugeni III. Convidà el seu antic mestre sant Bernat a predicar la segona creuada, el qual li dedicà el Tractat “De la consideració”, on afirmava que el papa tenia com a principal deure atendre les coses espirituals. Fou responsable de la reforma de l’Església, i com a papa visqué l’austeritat de la vida monàstica fins a la seva mort. Morí el 8 de juliol de 1153, essent beatificat en 1872.

Sants Àquila i Priscil·la (o Prisca)

Àquila era originari del Pont (a l’actual Turquia, vora el Mar Negre) i després d’emigrar a Roma es va casar amb una dona romana anomenada Priscil·la. Junts obriren un establiment de fabricació de tendes i cortines i es convertiren al cristianisme.

Amb motiu de l’expulsió dels jueus decretada per l’emperador Claudi l’any 49, van instal·lar-se a Corint. Formaven part de la més primitiva comunitat cristiana fins al punt que casa seva era lloc de reunió dels fidels. En arribar sant Pau per primer cop a Corint, s’hi van ajuntar i van establir una forta col·laboració, fins al punt d’exposar la seva vida per salvar la de l’apòstol. Més tard l’acompanyaren a Efes i aviat casa seva es convertí en punt de referència per la comunitat cristiana que s’ajunta per escoltar la Paraula i celebrar l’Eucaristia. Un cop acabà la prohibició imperial d’expulsió dels jueus, tornen a Roma, sempre atents a l’impuls missioner i donant testimoni del Ressuscitat.