Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
La basílica de Santa Maria ha acollit un concert protagonitzat per vuit cors internacionals que han interpretat peces sacres en devoció a la Mare de Déu.
Imatge il·lustrativa
Missa de la Festivitat dels Beats Màrtirs de Montserrat i V Aniversari de la Benedicció Abacial del P. Manel Gasch i Hurios (13 d'octubre de 2026)
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del divendres de la setmana XXVIII de durant l'any (salmòdia setmana IV)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de santa Margarida M Alacoque, verge
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del divendres de la setmana XXVIII de durant l'any (salmòdia setmana IV)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

16 d'octubre de 2026
Com ho farem per respondre al desig de Déu quan diu: "Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança"?

Senyor, que en escoltar-te, sigui obedient, que en obeir-te, sigui transparent; que en ser transparent, el món sigui il·luminat amb la teva claror.

Santoral

16 d'octubre de 2026
Avui, dia 16 d'octubre, celebrem la festivitat de:

Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa; santa Margarida Maria Alacoque, verge, i sant Galderic o Galdric, laic


Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa 

Nasqué a Baviera cap a l’any 1174, en el si d’una família de l’alta noblesa. Es casà amb Enric el Barbut, duc de Silèsia, amb qui tingué set fills. Malgrat la seva elevada posició social, es dedicà especialment a l’atenció dels pobres i dels malalts i impulsà la fundació d’hospitals i d’altres obres de caritat: «La veritable reialesa està en servir els més pobres». També afavorí la fundació de comunitats religioses, entre les quals el monestir cistercenc de Trebnitz, on una de les seves filles, Gertrudis, arribà a ser abadessa.

Després de la mort del seu marit, l’any 1238, Hedvig es retirà al monestir de Trebnitz, on visqué els darrers anys en pregària i austeritat. Morí l’any 1243 i fou canonitzada el 1267. És especialment venerada a Polònia i a Silèsia, on la seva figura ha quedat estretament vinculada a la història i a la tradició cristiana d’aquestes terres.


Santa Margarida Maria Alacoque, verge 

Nasqué a Vérosvres, a la Borgonya, l’any 1647. Als vint-i-quatre anys ingressà al monestir de la Visitació de Paray-le-Monial. Durant els anys que hi passà, relatà diverses experiències místiques en què Crist li hauria manifestat d’una manera particular el seu amor i li hauria encomanat la difusió de la devoció al seu Sagrat Cor. Aquestes experiències se situen principalment entre finals de 1673 i juny de 1675.

La missió que Margarida Maria entengué haver rebut contribuí decisivament a l’expansió de la devoció al Sagrat Cor de Jesús: «El Cor de Jesús tindrà tanta cura de vosaltres en la mesura en què us confieu i abandoneu en Ell». En aquesta tasca comptà amb el suport del jesuïta sant Claudi de la Colombière, que la conegué a Paray-le-Monial i l’ajudà a discernir i difondre el sentit de les seves experiències espirituals. Reposà en la pau del Senyor l’any 1690 i fou canonitzada l’any 1920.


Sant Galderic o Galdric, laic 

Fou un pagès occità que visqué probablement al segle IX. Segons la tradició, era originari de la regió de Carcassona i es dedicava al conreu de la terra juntament amb els seus germans. Fou especialment conegut per la seva devoció a la Mare de Déu i per la seva vida senzilla i dedicada al treball. Morí un 16 d’octubre, probablement cap a l’any 900. El seu culte s’estengué especialment pel Rosselló i, posteriorment, per moltes terres de Catalunya, on fou venerat com a patró de la pagesia. Amb el temps, el seu patronatge fou substituït en moltes contrades pel de sant Isidre, però la devoció a sant Galderic s’ha mantingut especialment viva a la Catalunya Nord i en diverses comarques catalanes.

Regla de Sant Benet

16 d'octubre de 2026
Començar el dia lloant i essent acollits. Sant Benet estableix que les laudes comencin pels salms 66 i 50, cosa que situa la pregària matinal sota el doble signe de la lloança universal i la compunció humil. Més enllà de les diferències amb la distribució actual, aquests salms ens recorden l'actitud espiritual amb què cal encetar cada jornada: acollir la claror de la mirada de Déu que dissipa la foscor, reconèixer amb senzillesa les pròpies febleses per obrir-nos a la seva misericòrdia, tot demanant un cor nou. Un dia començat així transforma tota la nostra activitat en una lloança a un Déu que perdona i salva.
1 Els dies d'entre setmana, en canvi, l'ofici de laudes se celebrarà així: 2 Que es digui el salm seixanta-sis, sense antífona, una mica lent com el diumenge, a fi que tots hi siguin per al cinquanta, que s'ha de dir amb antífona. 3 Després d'aquest, es diran dos altres salms segons costum, això és: 4 el dilluns, el cinquè i el trenta-cinc; 5 el dimarts, el quaranta-dos i el cinquanta-sis; 6 el dimecres, el seixanta-tres i el seixanta-quatre; 7 el dijous, el vuitanta-set i el vuitanta-nou; 8 el divendres, el setanta cinc i el noranta-u; 9 i el dissabte, el cent quaranta-dos i el càntic del Deuteronomi, dividit en dos glòries. 10 Els altres dies s'ha de dir un càntic tret dels Profetes, cada dia el seu, segons l'ús de l'Església romana. 11 Després d'això, seguiran els Laudate; en acabat, una lliçó de l'Apòstol, que s'ha de recitar de memòria, el responsori, l'himne, el verset, el càntic dels Evangelis, la lletania, i així s'acaba.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.