Abadia de Montserrat
.jpg)
_(Medium).jpg)
Pere recorda la trista experiència de Judes, però recordant una cita: «Que un altre ocupi els càrrecs vacants» proposa incorporar al grup dels apòstols «un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, visqué amb nosaltres». De fet, sempre s’ha buscat que els successors dels apòstol fossin testimonis de la seva fe i de la seva relació íntima amb Jesús. ¿Quins criteris creus que a l’Església hauríem de fer servir per escollir els Bisbes, successors dels Apòstols?
Senyor que tots els qui parlen de Tu ho facin des de l’experiència de la seva relació personal amb Tu.
Sant Maties, apòstol
Segons explica el llibre dels Fets dels Apòstols, Maties (o Macià) havia «seguit Jesús des del seu baptisme fins a la seva ascensió». Quan calgué completar el nombre dels Dotze Apòstols després de la traïció de Judes Iscariot, es proposaren dos candidats: Josep i Maties. Aquest últim fou l’elegit per sort per ser associat al grup dels «testimonis de la resurrecció» del Senyor.
Abans del Concili Vaticà II, la seva festa es celebrava el 24 de febrer i s’acostumava a associar a l’inici de la primavera: «Per sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va».
Santa Gemma Galgani, verge
Nasqué l'any 1878 a la Toscana italiana. Filla de pares exemplars, tot i haver gaudit d'un benestar econòmic notable en la infantesa, Gemma es quedà orfe i sense recursos als 18 anys. Fou acollida per caritat, però amb molt d'afecte, per la família Giannini, amb qui va viure fins a la seva mort. Ja des de nena va sorgir en el seu cor una gran preocupació pels pobres, un sentiment que no l'abandonaria mai.
En plena joventut, Gemma caigué greument malalta; des d'aleshores i fins a la seva mort, la seva vida estigué plena de proves i sofriments. A causa d'aquesta mala salut, no va poder ingressar, com desitjava, a la congregació de les monges passionistes.
Era una persona de gran devoció a la passió del Senyor: «Jesús ha estat l'home dels dolors i jo vull ser filla del dolor»; sentia un amor molt especial per la Mare de Déu, l’Eucaristia i la conversió de les ànimes. Tingué fortes experiències místiques: el 1899 va rebre els estigmes, que es repetien periòdicament des de les vuit del vespre de dijous fins a les tres de la tarda de divendres. Abraçada a la creu, lliurà el seu esperit al Senyor el Dissabte Sant de 1903; tenia aleshores 25 anys. Fou canonitzada l'any 1940.
El Dicasteri per a les Causes dels Sants va concedir als passionistes celebrar la seva festa el 14 de maig (data de la seva beatificació), mentre que la resta de l'Església acostuma a celebrar-la el dia de la seva mort: l'11 d’abril.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.