Avui, dia 17 d'octubre, celebrem la festivitat de:

Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir, i sant Florenci d'Orange, bisbe


Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir 

Ell s'anomenava a si mateix Teòfor («el qui porta Déu»). Fou bisbe d’Antioquia, a Síria, entre els anys 70 i 107. Antioquia era una de les principals ciutats de l’Imperi Romà i fou precisament allí on, segons els Fets dels Apòstols, els deixebles de Jesús foren anomenats cristians per primera vegada. Durant la persecució de l’emperador Trajà, Ignasi fou condemnat a morir a Roma i emprengué el llarg viatge cap a la ciutat sota custòdia. Durant el trajecte visità diverses comunitats cristianes i els adreçà set cartes, que s’han conservat fins als nostres dies i constitueixen un dels testimonis més importants de la vida de les primeres comunitats cristianes. És el primer autor cristià que qualifica l’Església com a «catòlica». A més, defineix la funció tripartida del servei dels bisbes, els preveres i els diaques. Cap Pare de l'Església no ha expressat amb la intensitat d'Ignasi l'anhel per la unió amb Crist i per la vida en Ell. Ell mateix expressà el seu desig de lliurar la vida per Crist i, segons la tradició, morí devorat per les feres a Roma cap a l’any 107.

Pertany al grup d’antics escriptors cristians coneguts com a «Pares Apostòlics», és a dir, que van ser deixebles directes dels Apòstols i continuadors de l’obra fundacional de l’Església, i de qui no es pot descartar que haguessin pogut conèixer el mateix Jesús.


Sant Florenci d'Orange, bisbe 

Nasqué al segle V i rebé formació monàstica. Probablement fou abat del monestir de la Clastre, prop d’Orange, abans de ser elegit bisbe d’aquesta ciutat després de l’any 500. Durant el seu episcopat treballà en la restauració de la diòcesi, afectada per les invasions dels pobles germànics, i en la reconstrucció de les seves esglésies. L’any 509, quan els ostrogots ocuparen Orange, Florenci patí un breu exili. Morí cap a l’any 524.