Avui, dia 4 d'abril, celebrem el Dissabte Sant, la festivitat de sant Plató, abat; de sant Benet de Palerm, religiós; i del beat Josep Benet Dusmet, cardenal.


DISSABTE SANT

Avui, Dissabte Sant, és el gran dissabte de la Pasqua jueva, en què Jesús reposà segons la carn en el sepulcre i, segons l'esperit, davallà als inferns per alliberar els justos i portar-los amb ell cap a la Terra Promesa.


Sant Plató, abat

Nascut cap a l’any 735 a Constantinoble en el si d’una família noble, de jove decidí renunciar a la riquesa per abraçar la vida monàstica. Fou un abat que reanimà el monaquisme oriental i patí un llarg empresonament per haver reprovat obertament el divorci de l'emperador Constantí VI. Durant la crisi iconoclasta, destacà per ser un ferm defensor del culte a les imatges. Per aquest motiu patí persecucions, empresonaments i exili. Morí a Constantinoble cap al 814.


Sant Benet de Palerm, religiós

Benet Manasseri, sant Benet de Palerm, nasqué el 1524 a Sicília, fill d'esclaus africans (potser nubis), i per això era anomenat "el Moro". La seva mare havia estat alliberada, i també ho fou Benet en néixer. Després d'uns anys de treballar de pagès, s'incorporà a una comunitat eremítica i, arran de la seva dissolució, finalment ingressà als franciscans menors. Allà alternà tot tipus de responsabilitats, malgrat ser analfabet: des de cuiner fins a superior i mestre de novicis; totes les visqué amb molta humilitat i esperit de servei. Tingué gran fama de santedat pels seus miracles de multiplicació del menjar per a frares i pobres, i per múltiples guaricions que se li atribuïren.

Després de la seva mort el 1589, la tradició li atribueix nombrosos miracles i és invocat per molts afroamericans. Les seves despulles es troben a l'església de Santa Maria de Gesù (Palerm). El procés de canonització s'allargà més de dos segles, fins al 1807, quan fou proclamat sant a Roma.


Beat Josep Benet Dusmet, cardenal

Fill del marquès de Dusmet, nasqué el 1818 a Palerm, Itàlia. Fou monjo i abat benedictí. El 1867 fou ordenat bisbe de Catània en els temps complexos de la unificació italiana i, posteriorment, creat cardenal. Promogué l’apostolat social, el culte diví, el zel del clergat i la formació. Tingué un paper important tant en la reforma del Col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma com en la de la Confederació Benedictina.

Però, sobretot, és recordat per la seva dedicació als més necessitats, estant al costat del poble durant les erupcions de l’Etna i assistint les víctimes dels terratrèmols i de les epidèmies de còlera. Cultivà la pobresa fins al punt que, quan morí un 4 d’abril de 1894, no trobaren a l’armari cap peça seva per canviar-li la roba. Això sí, deia: “Sempre m’agradà la pobresa, però mai la brutícia”. Fou beatificat el 1988.