Avui, dia 15 de setembre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, sota les advocacions de Pietat, Soledat, Pia, Maria de la Creu i Mare de Déu del Mar; i la de sant Nicomedes, màrtir.

Mare de Déu dels Dolors

L’endemà de la festa de la Santa Creu, contemplem el dolor de Maria en el seguiment del seu Fill, un dolor que culmina al peu de la Creu, en contemplar la seva mort. Allí es compleix la profecia de Simeó, que havia anunciat que una espasa traspassaria la seva ànima. El dolor de Maria mostra com la fidelitat al camí de Jesús comporta també compartir la duresa i la foscor de la seva Creu, per arribar amb ell a la vida. "Stabat Mater dolorosa iuxta crucem lacrimosa dum pendebat Filius" ("És la Mare dolorosa, prop de la creu tota plorosa, d’on el Fill penja clavat").

La tradició cristiana contempla els set dolors de Maria, els set esdeveniments de la vida de Jesús que la fan patir: la profecia de Simeó, la fugida a Egipte, el Nen perdut a Jerusalem, la trobada amb Jesús camí del Calvari, la presència al peu de la Creu, el davallament de Jesús mort a la falda de Maria i la seva soledat en l’enterrament del Fill. 

La tradició dels Dolors de Maria ha donat origen a nombroses advocacions, com les de la Mare de Déu de l’Amargura, de la Pietat, la Dolorosa, la Soledat i Maria de la Creu. També hi trobem la Mare de Déu del Mar, una advocació molt antiga vinculada a la gent de mar i que ha donat lloc al nom de Mar.

Sant Nicomedes, màrtir 

Segons una antiga tradició, Nicomedes era un prevere romà que, durant la persecució de l’emperador Domicià, fou descobert enterrant cristians morts per la seva fe. Detingut i obligat a sacrificar als déus, s’hi negà i fou flagel·lat fins a la mort. El seu cos fou llençat al Tíber, però un clergue amic seu el recuperà i el sepultà a la Via Nomentana. El seu culte és molt antic: ja al segle V hi havia a Roma una església dedicada a ell, i el papa Bonifaci V honrà el seu sepulcre amb una basílica sepulcral.