Avui, dia 25 de maig, celebrem la festivitat: de sant Beda el Venerable, prevere i doctor; de sant Gregori VII, papa; i la de santa Maria Magdalena de Pazzi, verge.

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l’Església

Nasqué l'any 673 prop del monestir benedictí de Wearmouth, a Anglaterra. Des dels set anys, passà la vida entre aquest monestir i el de Jarrow. S’anomena “Venerable” per la seva gran saviesa i coneixement. El Concili d’Aquisgrà parlà d’ell com “Beda, el Venerable i meravellós doctor del nostre temps”. És el prototipus del savi eclesiàstic de l'època carolíngia: “sempre aprendre, ensenyar o escriure”, amb la seva vida emmarcada per la pregària i el cant coral. Home polifacètic, amb profunds coneixements dels clàssics llatins, del grec i de l’hebreu, destacà primordialment com a exegeta de la Sagrada Escriptura i també com a historiador d'Anglaterra. “Les Sagrades Escriptures estan per sobre de tots els altres llibres, no només per la seva autoritat divina, o per la seva utilitat perquè són una guia vers la vida eterna, sinó també per la seva antiguitat i la seva forma literària”. Morí l'any 735 a l'edat de seixanta-dos anys. Fou canonitzat en 1899.

Sant Beda considerava el naixement de Crist el centre de la història: fou el primer a comptar els anys “abans de Crist” i “després de Crist”. El còmput que elaborà científicament per a establir la data exacta de la celebració de la Pasqua, i per tant de tot l’any litúrgic, s’ha convertit en el text de referència per a tota l’Església catòlica. Inventà també les notes a peu de pàgina.

Sant Gregori VII, papa

Hildebrand de Sovana era un monjo que va néixer a la Toscana cap a l'any 1020. Amarat de la reforma cluniacenca, anà assumint diverses responsabilitats eclesiàstiques, fins que el poble l'aclamà papa l'any 1073 amb el nom de Gregori VII.

Situat en la línia de reforma de l’Església que havia iniciat Lleó IX per combatre els errors de l'època, com la simonia i el nicolaisme, adoptà un sistema de govern centralista afirmant la primacia papal sobre el poder secular, cosa que li provocà forts enfrontaments, amb reis i eclesiàstics. La reforma gregoriana i la lluita de les investidures van augmentar molt el poder papal, malgrat que finalment fou derrotat militarment i destituït, morint exiliat a Salerm el 25 de maig de 1085. Fou canonitzat en 1606.

Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge

Nascuda a Florència l'any 1566, fou batejada amb el nom de Caterina. Pertanyia a una família, de gran influència, en la política de la ciutat. En fer-se monja carmelita prengué el nom de Maria Magdalena, professant en una llitera a causa de la seva malaltia. Fou cridada a les més altes experiències místiques, a través de purificacions doloroses. Va col·locar la Trinitat en el centre de la seva vida espiritual i eclesial, i també l’experiència interior com un profund amor a Déu. A les novícies les exhortava a difondre la bona notícia de l’amor de Déu: “Veniu i estimeu l’Amor!”. Sospirà i pregà per la reforma de l'església, i amb aquesta finalitat, va escriure cartes al papa i altres dignataris.

Morí de tuberculosi un 25 de maig de 1607 a 40 anys i va ser enterrada al monestir que ara porta el seu nom. Fou canonitzada el 1669.