Avui, dia 2 de novembre, celebrem:


La Commemoració de tots els fidels difunts

Avui recordem tots els fidels difunts i els confiem a la misericòrdia de Déu. La fe cristiana no considera la mort com el final de l’existència, sinó com el pas cap a la vida eterna. Per això preguem pels fidels, els recordem amb afecte —especialment els éssers estimats— i visitem les tombes. Aquesta commemoració és també una ocasió per reflexionar sobre el sentit de la vida i de la mort i per renovar l’esperança en la resurrecció.

Jesucrist dona un sentit nou a la mort. Volgué compartir plenament la nostra condició humana i, amb la seva mort i resurrecció, obrí el camí cap a la vida eterna. Per això la litúrgia pasqual proclama: «morint va destruir la mort». La pregària pels difunts expressa aquesta esperança cristiana i la comunió que uneix els qui viuen amb els qui ens han precedit en la fe. Ja els primers cristians representaven a les tombes la resurrecció de Llàtzer com un signe de l’esperança en la resurrecció dels morts.

La pregària pels difunts és una pràctica molt antiga de l’Església. En el ritu bizantí ja hi havia celebracions en sufragi dels difunts, i durant l’edat mitjana diversos monestirs reservaren dies especials per pregar per ells. L’any 809 es documenta a l’entorn de Trèveris una commemoració dels difunts l’endemà de Tots Sants. Però fou sant Odiló, abat de Cluny, qui l’any 998 establí que tots els monestirs dependents de Cluny celebressin cada 2 de novembre una jornada de pregària pels difunts. La pràctica s’estengué progressivament per l’Església occidental fins a convertir el 2 de novembre en la Commemoració de tots els fidels difunts.