Abadia de Montserrat
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la memòria de sant Pere Claver (salmòdia setmana III)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de sant Pere Claver, prevere
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina a 2 veus de Francesc Civil, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de glòria
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres de la memòria de sant Pere Claver (salmòdia setmana III)
Els pelegrins han compartit excursions, pregàries i la celebració de la Festivitat del Naixement de la Mare de Déu.
Solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu
per Redacció
_(Large).jpg)
El proper 27 de setembre l'Abadia de Montserrat acollirà el concert de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, en la seva versió catalana en homenatge a Pau Casals amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
9 de setembre de 2026
La lectura d’avui ens pot fer la impressió que Pau és un conservador i a més d’una ingenuïtat impossible, perquè diu, entre altres coses: «Jo crec que en la situació present, el millor és que cadascú es quedi tal com es troba... Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren com si res els fes plorar, els qui estan contents, com si res els alegrés...» Certament, que si llegim aquest text fora de context ens ho pot semblar, però Pau fa una crida: la prioritat és Jesús ressuscitat, d’aquí que acabi el text d’avui: «Aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.» Quina sensació et produeix que aquest món que vius passa aviat?
Senyor, sigues sempre per a mi el qui dóna sentit a tota la meva vida.
Senyor, sigues sempre per a mi el qui dóna sentit a tota la meva vida.
9 de setembre de 2026
Avui, dia 9 de setembre, celebrem la festivitat de Sant Pere Claver, prevere; de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Arantzazu, i del beat Frédéric A. Ozanam, laic.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué l’any 1580 a Verdú, Urgell. Als vint-i-dos anys ingressà a la Companyia de Jesús a Tarragona i, destinat a les missions, arribà a Cartagena d’Índies, on fou ordenat sacerdot l’any 1616. Davant les pèssimes condicions en què arribaven els africans deportats i sotmesos a esclavitud, feu vot de ser «sempre esclau dels etíops», nom amb què aleshores es designaven els africans. Durant més de quaranta anys es dedicà a servir-los, atenent els malalts i els ferits, instruint-los en la fe i administrant-los els sagraments. La seva manera d’evangelitzar la resumí dient que calia parlar «no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres». Es calcula que arribà a batejar prop de tres-cents mil africans.
La seva dedicació als esclaus provocà també incomprensions i acusacions de «zel incaut» i de profanar els sagraments, però perseverà en el seu apostolat fins al final. Morí a Cartagena d’Índies l’any 1654 i fou canonitzat l’any 1888. Posteriorment fou proclamat patró de les missions catòliques entre els pobles negres.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de la segona meitat del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda segons la qual la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada davant del perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Arantzazu
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué sobre un arç, vora la vila d’Oñati, al pastor Rodrigo de Balzategi l’any 1468, i aquest, sorprès, li preguntà: «Arantzan zu?» («Tu, en un arç?»). En aquell paratge agrest, de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla medieval que sobrevisqué a l’incendi del santuari l’any 1834. El santuari actual, imponent i singular, és un lloc d’aplecs i manté un fort vincle amb la llengua i la cultura basques, i és un dels grans centres de referència religiosa del País Basc. És patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un metge, nasqué a Milà l’any 1813, en el si d’una família catòlica profundament compromesa amb els pobres. Estudià a París i esdevingué professor a la Sorbona, escriptor i defensor de la fe cristiana. Als vint anys, amb un grup d’amics, fundà les «Conferències de Sant Vicenç de Paül», convençut que no n'hi havia prou amb defensar la fe amb paraules, sinó que calia posar-la en pràctica mitjançant el servei als pobres. La seva concepció de la caritat anava unida a la recerca de la justícia i a la necessitat d’actuar també sobre les causes de la pobresa. Morí a Marsella l’any 1853 i fou beatificat l’any 1997.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué l’any 1580 a Verdú, Urgell. Als vint-i-dos anys ingressà a la Companyia de Jesús a Tarragona i, destinat a les missions, arribà a Cartagena d’Índies, on fou ordenat sacerdot l’any 1616. Davant les pèssimes condicions en què arribaven els africans deportats i sotmesos a esclavitud, feu vot de ser «sempre esclau dels etíops», nom amb què aleshores es designaven els africans. Durant més de quaranta anys es dedicà a servir-los, atenent els malalts i els ferits, instruint-los en la fe i administrant-los els sagraments. La seva manera d’evangelitzar la resumí dient que calia parlar «no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres». Es calcula que arribà a batejar prop de tres-cents mil africans.
La seva dedicació als esclaus provocà també incomprensions i acusacions de «zel incaut» i de profanar els sagraments, però perseverà en el seu apostolat fins al final. Morí a Cartagena d’Índies l’any 1654 i fou canonitzat l’any 1888. Posteriorment fou proclamat patró de les missions catòliques entre els pobles negres.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de la segona meitat del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda segons la qual la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada davant del perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Arantzazu
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué sobre un arç, vora la vila d’Oñati, al pastor Rodrigo de Balzategi l’any 1468, i aquest, sorprès, li preguntà: «Arantzan zu?» («Tu, en un arç?»). En aquell paratge agrest, de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla medieval que sobrevisqué a l’incendi del santuari l’any 1834. El santuari actual, imponent i singular, és un lloc d’aplecs i manté un fort vincle amb la llengua i la cultura basques, i és un dels grans centres de referència religiosa del País Basc. És patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un metge, nasqué a Milà l’any 1813, en el si d’una família catòlica profundament compromesa amb els pobres. Estudià a París i esdevingué professor a la Sorbona, escriptor i defensor de la fe cristiana. Als vint anys, amb un grup d’amics, fundà les «Conferències de Sant Vicenç de Paül», convençut que no n'hi havia prou amb defensar la fe amb paraules, sinó que calia posar-la en pràctica mitjançant el servei als pobres. La seva concepció de la caritat anava unida a la recerca de la justícia i a la necessitat d’actuar també sobre les causes de la pobresa. Morí a Marsella l’any 1853 i fou beatificat l’any 1997.
9 de setembre de 2026
Qui guia la nostra vida? Sant Benet descriu els sarabaïtes com aquells que “tenen per llei la satisfacció dels seus desigs”: allò que volen, ho consideren bo; allò que no els agrada, ho rebutgen. Potser també nosaltres tenim la temptació de convertir els nostres gustos en l’únic criteri de vida. Deixar-se portar per l’Esperit és aprendre a sortir de la tirania del propi voler, acceptar que necessitem ser guiats i deixar que Déu ens mostri un camí que segurament no hauríem escollit nosaltres.
___________________________
6 La tercera i pèssima mena de monjos és la dels sarabaïtes, els quals, no pas provats per cap regla mestra de vida com l'or al gresol, sinó tous com si fossin plom, 7 guardant encara fidelitat al món amb les obres demostren que la seva tonsura és una mentida davant Déu. 8 De dos en dos o de tres en tres, o sols i tot, sense pastor, reclosos no pas a les cledes del Senyor, sinó a les seves pròpies, tenen per llei la satisfacció dels seus desigs, 9 ja que tot allò que pensen o que escullen, ho diuen sant, i el que no els plau, ho tenen per il·lícit.
10 La quarta mena de monjos és la que en diuen dels giròvags, els quals es passen tota la vida per diverses regions, albergant-se tres o quatre dies als diferents monestirs, 11 sempre rondant i mai quiets, servint els seus propis volers i els incentius de la gola, i en tot pitjors que els sarabaïtes.
12 Del miserable estil de vida de tots ells, més val no dir-ne res que parlar-ne. 13 Deixats, doncs, aquests de banda, posem-nos a ordenar amb l'ajut del Senyor el llinatge fortíssim dels cenobites.
10 La quarta mena de monjos és la que en diuen dels giròvags, els quals es passen tota la vida per diverses regions, albergant-se tres o quatre dies als diferents monestirs, 11 sempre rondant i mai quiets, servint els seus propis volers i els incentius de la gola, i en tot pitjors que els sarabaïtes.
12 Del miserable estil de vida de tots ells, més val no dir-ne res que parlar-ne. 13 Deixats, doncs, aquests de banda, posem-nos a ordenar amb l'ajut del Senyor el llinatge fortíssim dels cenobites.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.