Avui, dia 24 d'abril, celebrem la festivitat de sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir; de sant Pere Ermengol, màrtir; la de sant Benet Menni, prevere; i les deixebles del Senyor: santes Maria de Cleofàs i Salomé.


Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir

Marc Roy nasqué a Alemanya el 1577 en una família de bona posició. Doctor en filosofia i dret i preceptor de prínceps, fou advocat a Colmar abans d'ingressar a l'orde caputxí, on prengué el nom de Fidel de Sigmaringen. Al convent hi portà una vida d'austeritat i pregària, alhora que es dedicava amb gran zel a la predicació. Els seus discursos eren simples i directes, amb paraules fortes ancorades en la Paraula de Déu, amb les quals obtingué nombroses conversions.

La recentment creada congregació pontifícia de Propaganda Fide, dedicada a la difusió de la fe i la lluita contra les heretgies, li encarregà una missió entre els calvinistes del cantó suís dels Grisons; fou a mans d'aquests que morí colpejat i travessat per una espasa en negar-se a renegar de la seva fe. Era el 24 d’abril de l'any 1622. Ell mateix havia dit: “si em maten, acceptaré gustosament la mort per amor a nostre Senyor. Ho consideraré una gran gràcia”. Fou canonitzat el 1746.


Sant Pere Ermengol, màrtir

Si bé hi ha fonamentats dubtes sobre la seva existència real, l'hagiografia explica que nasqué en un castell de la Guàrdia dels Prats, prop de Montblanc. Segons la tradició, era fill d’Arnau Ermengol, d'una branca col·lateral dels comtes d'Urgell. Portà una vida violenta i dissoluta fins que, durant una cacera de porcs senglars, es trobaren dues colles de caçadors; es barallà amb el líder de l’altra colla i el matà amb la daga. Fugí de la justícia fins que, passat un temps, es convertí i entrà a l'orde de la Mercè per expiar els seus pecats.

Com que era home de lletres, fou ordenat prevere i enviat a redimir captius, lliurant-se ell mateix com a ostatge als musulmans a Granada i Algèria. Atès que el pagament del rescat s'endarreria, els musulmans el van arrossegar fins al camp, on el penjaren d’un arbre i el donaren per mort. Quan, uns dies més tard, arribaren els cristians amb el rescat, trobaren el penjat encara viu. Els hagiògrafs afirmen que el sant conservà la resta de la seva vida el coll tort, una olor anòmala i un color esmorteït a la cara. Retornat a la pàtria, portà una vida penitent, primer a Barcelona i després a l'eremitori de Santa Maria dels Prats, a la Guàrdia. Fou un model de vida dedicada a Déu fins a la seva mort, esdevinguda cap a l'any 1304.


Sant Benet Menni, prevere

Angelo Ercole Menni, nascut a Milà l'any 1841, era fill d'una família de petits comerciants. Després d'una experiència en l’evacuació i atenció als ferits de la batalla de Magenta, decidí ingressar a l'orde dels Germans de Sant Joan de Déu, on prengué el nom de Benet. Després d’estudiar a Lodi i Roma, fou ordenat prevere.

El 1867 fou enviat a Espanya amb l'encàrrec de restaurar-hi l'orde hospitalària, que havia desaparegut amb la desamortització. El mateix any d'arribar establí a Barcelona el primer hospital infantil de la Península. També dedicà molts esforços a l'assistència dels malalts mentals i, per aquesta raó, fundà el 1881 a Ciempozuelos (Madrid) la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. Morí a Dinard (França) el 24 d'abril del 1914. Des del 1999, l'Església Catòlica el venera com a sant.


Santes Maria de Cleofàs i Salomé, deixebles del Senyor

Totes dues es trobaven entre les dones que el matí de Pasqua es dirigiren al sepulcre del Senyor per ungir-ne el cos, i foren les que reberen el primer anunci de la Resurrecció. Aquestes dones s’identifiquen com santa Maria, esposa de Cleofàs i mare de l’apòstol Jaume el Menor; i santa Salomé, identificada per alguns com l’esposa de Zebedeu i mare dels apòstols Jaume i Joan.