Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
L’Studium Filosoficoteològic de Montserrat ha inaugurat el curs amb la conferència “La Sagrada Família: com es construeix un temple al segle XXI”.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del diumenge XXVII de durant l'any (salmòdia setmana III)
De 11:00 a 12:30 Missa Conventual del diumenge del diumenge XXVII de durant l'any
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de glòria
De 18:45 a 19:30 Ofici de les Segones Vespres del diumenge XXVII de durant l'any (salmòdia setmana III)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

4 d'octubre de 2026
D’una manera molt bella, Isaïes compara el poble d’Israel amb una vinya que ha estat molt ben cuidada pel seu amo i de la qual no ha obtingut el que n’esperava, perquè: «N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.» El profeta ha assenyalat les injustícies i els oprimits. Creus que avui Déu podria pensar el mateix de la seva Església? Quins noms tenen les injustícies i els oprimits?

Senyor, que sempre sapiguem donar fruits de bondat.

Santoral

4 d'octubre de 2026
Avui, dia 4 d'octubre, celebrem la festivitat de: 


Sant Francesc d'Assís, religiós.

Francesc nasqué a Assís l’any 1182, fill d’un ric comerciant de teles. De jove somiava amb una vida de cavaller, però una malaltia i diverses experiències durant la guerra el portaren a replantejar-se el sentit de la seva vida. Després d’un temps de pregària i soledat, decidí renunciar als seus béns i dedicar-se a predicar l’Evangeli, vivint en pobresa i fraternitat. Al seu voltant es reuní un grup de companys amb els quals inicià l’orde dels framenors, anomenats després franciscans, que aviat s’estengué per diversos llocs. Amb santa Clara impulsà també la comunitat de les dones pobres, les futures clarisses, i posteriorment promogué una forma de vida evangèlica per als laics.

Francesc estimava profundament la creació, que contemplava com un reflex de la bondat del Creador. Aquesta mirada queda expressada en el Càntic del germà sol, que tradicionalment se li atribueix. El seu amor ardent per Crist, expressat també en la representació del naixement vivent durant el Nadal de 1223, portà al “poverello” a voler-se configurar plenament amb Jesús. Segons la tradició, rebé els estigmes, esdevenint el primer sant de la història a portar la marca de les ferides de Crist. Anomenat també “joglar de Déu”, fou testimoni de l’alegria de la fe i dedicà la seva vida a apropar l’Evangeli als qui no el coneixien.

Volgué morir nu i estès sobre la terra. S’adormí en el Senyor el 3 d’octubre de 1226, després d’acomiadar-se de la “germana mort”. Fou canonitzat dos anys més tard i és també patró d’Itàlia.

Regla de Sant Benet

4 d'octubre de 2026
Deixar de ser déus. Renunciar a les ambicions vanes, a les aparences i a la urgència de destacar no és sinònim de fracàs, sinó d'autèntica llibertat interior. Sant Benet ens convida a acontentar-nos amb el més senzill i baix quan es presenti, a deixar de trepar i a acceptar la nostra condició d'operaris senzills i limitats. Aquesta pobresa d'esperit —sabent-nos sovint estúpids davant Déu com una “bèstia de càrrega” i no com déus centre de la creació— ens desprèn del consumisme i de l'orgull, ens allibera del descoratjament i ens recorda que, fins i tot en la sequedat o el cansament, mai no ens separem de Déu i del seu amor.
49 El sisè graó de la humilitat és quan el monjo s'acontenta amb la cosa més baixa i més abjecta, i, per a tot allò que li encomanen, es té per un operari inhàbil i indigne, 50 dient-se a si mateix amb el profeta: "He quedat anorreat i no sé res; era estúpid com les bèsties, davant vostre, però jo mai no em separo de vós".

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.