Dilluns 9 de novembre de 2026
Abadia de Montserrat
Aquesta dansa tradicional ha estat l'últim acte de la jornada que la Confraria de la Verònica de Reus ha celebrat al monestir
Diumenge XXXII durant l'any (A)
Sota el títol “Recerca d’Advent a Montserrat: Què busques, què esperes?” obrim les portes a viure al ritme de la comunitat benedictina, del 5 al 8 de desembre.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la festa de la Dedicació de la Basílica del Laterà (salmòdia diumenge I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de la festa de la Dedicació de la Basílica del Laterà
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de goig
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres de la festa de la Dedicació de la Basílica del Laterà (salms 45 i 121, càntic Apocalipsi 19)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
9 de novembre de 2026
La festa d’avui recorda la primera catedral del nostre món, és a dir, la catedral del Papa; des de la seva càtedra, el primer pastor s’adreça als creients. És des d’aquest prisma que llegint la profecia d’Ezequiel se’ns descriu, amb la imatge d’un riu, la força transformadora de la Paraula predicada. És com l’aigua que: "corre per les valls... entra dins les aigües salades i les saneja". Deixem que l’aigua de la Paraula flueixi lliurement perquè doni vida a allò que va morint, o prefereixes construir-te dics i canals per obligar que la Paraula passi per allà on vol la teva voluntat?
Senyor, que les nostres obscuritats siguin il·luminades per la teva llum; dona’m el bon sentit d’acceptar la teva voluntat.
Senyor, que les nostres obscuritats siguin il·luminades per la teva llum; dona’m el bon sentit d’acceptar la teva voluntat.
9 de novembre de 2026
Avui, dia 9 de novembre, celebrem la festivitat de: la Dedicació de la basílica del Laterà; i la Mare de Déu de l'Almudena.
La Dedicació de la basílica del Laterà
Avui celebrem l’aniversari de la dedicació a Déu de la basílica romana de Sant Joan del Laterà, la catedral de la diòcesi de Roma, seu dels bisbes de Roma. Fou construïda a l’antic palau dels Laterani, part de la dot de la muller de Constantí. Per iniciativa de l’emperador es construí una gran basílica, que després cedí al bisbe de Roma. El lloc escollit es trobava llavors un xic lluny del centre de la ciutat, per evitar susceptibilitats de la població, majoritàriament encara pagana. La primitiva dedicació es feu vers l’any 324 al Santíssim Salvador. Més endavant hi foren afegits els títols de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. La catedral romana és considerada la «mare i cap de totes les esglésies de Roma i del món». La festa de la seva dedicació, celebrada primerament només a Roma, s’estengué a partir del segle XVI a totes les Esglésies de ritus romà. Per això aquesta celebració no recorda només un edifici, sinó que expressa la comunió de totes les comunitats cristianes amb l’Església de Roma i amb el successor de sant Pere. La basílica és també un signe de l’Església viva, formada no només per temples de pedra, sinó per tots els qui, com a «pedres vives», formen el poble de Déu.
La Mare de Déu de l'Almudena
El seu culte a Madrid és documentat almenys des del segle XIV. Segons una antiga tradició, quan la ciutat fou ocupada pels musulmans, els cristians amagaren una imatge de la Mare de Déu en un dels cubs de la muralla per evitar que fos profanada. Després de la conquesta de Madrid, l’any 1085, en el lloc on una part de la muralla s’havia esfondrat, hauria aparegut la imatge, amb els dos ciris que l’acompanyaven encara encesos. El nom d’Almudena s’ha relacionat tradicionalment amb l’àrab al-mudayna, «ciutadella», en referència al lloc on, segons la tradició, fou amagada la imatge.Des d’antic esdevingué patrona de la ciutat de Madrid i, des de l’any 1977, també de l’arxidiòcesi. Durant segles la imatge va ser venerada a l’església, ara ja demolida, que s’edificà al carrer de la Cuesta de la Vega, però, des del 1993, es venera a la catedral que porta el seu nom.
La Dedicació de la basílica del Laterà
Avui celebrem l’aniversari de la dedicació a Déu de la basílica romana de Sant Joan del Laterà, la catedral de la diòcesi de Roma, seu dels bisbes de Roma. Fou construïda a l’antic palau dels Laterani, part de la dot de la muller de Constantí. Per iniciativa de l’emperador es construí una gran basílica, que després cedí al bisbe de Roma. El lloc escollit es trobava llavors un xic lluny del centre de la ciutat, per evitar susceptibilitats de la població, majoritàriament encara pagana. La primitiva dedicació es feu vers l’any 324 al Santíssim Salvador. Més endavant hi foren afegits els títols de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. La catedral romana és considerada la «mare i cap de totes les esglésies de Roma i del món». La festa de la seva dedicació, celebrada primerament només a Roma, s’estengué a partir del segle XVI a totes les Esglésies de ritus romà. Per això aquesta celebració no recorda només un edifici, sinó que expressa la comunió de totes les comunitats cristianes amb l’Església de Roma i amb el successor de sant Pere. La basílica és també un signe de l’Església viva, formada no només per temples de pedra, sinó per tots els qui, com a «pedres vives», formen el poble de Déu.
La Mare de Déu de l'Almudena
El seu culte a Madrid és documentat almenys des del segle XIV. Segons una antiga tradició, quan la ciutat fou ocupada pels musulmans, els cristians amagaren una imatge de la Mare de Déu en un dels cubs de la muralla per evitar que fos profanada. Després de la conquesta de Madrid, l’any 1085, en el lloc on una part de la muralla s’havia esfondrat, hauria aparegut la imatge, amb els dos ciris que l’acompanyaven encara encesos. El nom d’Almudena s’ha relacionat tradicionalment amb l’àrab al-mudayna, «ciutadella», en referència al lloc on, segons la tradició, fou amagada la imatge.Des d’antic esdevingué patrona de la ciutat de Madrid i, des de l’any 1977, també de l’arxidiòcesi. Durant segles la imatge va ser venerada a l’església, ara ja demolida, que s’edificà al carrer de la Cuesta de la Vega, però, des del 1993, es venera a la catedral que porta el seu nom.
9 de novembre de 2026
Cuidar les coses amb estimació. La cura dels béns materials del monestir, com les eines o els vestits, no és una simple qüestió d'ordre pràctic, sinó una dimensió essencial de la vida espiritual. La Regla demana que s'assignin amb responsabilitat i que s’emporti un inventari precís. Tractar les coses amb deixadesa demostra una falta de consideració que requereix esmena. Aquesta atenció quotidiana reflecteix el respecte degut a la comunitat i a la casa de Déu, ensenyant-nos que fins i tot en l'ús les coses més senzilles podem expressar el nostre amor i fidelitat.
1 Les eines i els vestits i qualsevol mena d'objectes que posseeix el monestir, els encomanarà l'abat a germans de la vida i dels costums dels quals pugui refiar-se, 2 i els assignarà cada cosa com li sembli convenient, perquè ho guardin i ho recullin. 3 De tot això, en tindrà l'abat un inventari, a fi que, quan els germans, en succeir-se els uns als altres, es passen les coses encomanades, sàpiga què dona i què rep. 4 Si algú, tanmateix, tracta les coses del monestir malament o amb deixadesa, que el renyin. 5 Si no s'esmena, que el sotmetin a la disciplina regular.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.