Avui, dia 15 de maig, celebrem la festivitat de sant Isidre, llaurador; de sant Pacomi, abat; i de santa Joana de Lestonnac, religiosa.


Sant Isidre, llaurador

Nasqué cap al 1080 a Madrid, en el si d'una família pobra, quan la petita vila acabava de ser conquerida als musulmans. Malgrat els horaris duríssims que suposava treballar com a jornaler al camp, s'alçava sempre una mica més d'hora per poder anar a missa i pregava durant la jornada. Era un home callat i amable que donava tot el que podia als pobres, sense descuidar la seva esposa ni el seu fill. La seva mort se situa cap a l'any 1130.

Patró dels pagesos espanyols, ho és també dels catalans a partir de la seva canonització l'any 1622. Els seus atributs iconogràfics són unes garbes, els bous i l’arada. La llegenda ressalta les seves virtuts amb tota mena de miracles; un dels més coneguts és el dels bous: acusat pel seu amo d'abandonar la feina per resar, aquest veu com els bous llauren la terra sols, tal vegada guiats per un àngel. Un altre és el miracle del molí, on Isidre multiplica el blat que ofereix als coloms afamats.


Sant Pacomi, abat

La seva hagiografia ens explica que nasqué vers el 287 (corregit l'any per coherència històrica) a l’Alt Egipte. Quan tenia uns vint anys, fou reclutat com a soldat romà contra la seva voluntat i traslladat a Tebes. Allí conegué els cristians locals, que tenien per costum portar menjar i consol cada dia als reclutes, gent que no coneixien de res. Els seus companys li explicaren: «Són cristians i ens tracten així a causa del Déu del cel». Això el va impressionar profundament i, un cop finalitzà el servei militar, es convertí i es feu batejar.

Entrà en contacte amb diversos ascetes del desert i es feu ermità. Després de conèixer sant Antoni i les laures de Macari, Pacomi inicià vers el 320 el monestir de Tabennisi, a la riba dreta del Nil, després de sentir una veu misteriosa que li deia: «Pacomi, queda’t aquí i funda un monestir». Durant la seva vida fundà vuit cenobis més per a homes i dos per a dones. Influí poderosament en el monaquisme occidental a través de la Regla que sant Jeroni traduí al llatí, i és considerat el fundador del monacat cenobita cristià. Morí vers el 348.


Santa Joana de Lestonnac, religiosa

Neboda de Montaigne, va néixer a Bordeus el 1556, de pare catòlic i mare protestant calvinista. A disset anys fou donada en matrimoni contra la seva voluntat. Durant vint-i-quatre anys visqué una vida familiar educant els seus set fills i mantenint relacions cordials amb els veïns. La seva sensibilitat humana la feia propera i receptiva amb tots els qui l’envoltaven. Després de la mort del marit, i amb els fills ja grans, Joana demanà entrar en un monestir cistercenc a l'edat de 41 anys, però la mala salut l'obligà a tornar a casa.

Des de llavors, volgué dedicar-se a l'educació de la joventut, preocupada per contrarestar la influència calvinista. Així, fundà a Bordeus la Companyia de Maria, la primera congregació religiosa per a l'educació de les noies, inspirant-se en l’espiritualitat ignasiana de la Companyia de Jesús. Es tracta d’una comunitat de germanes que harmonitzen la pregària i la vida contemplativa amb la dedicació a l’ensenyament de les dones. Les caracteritzen trets ben ignasians com «trobar Déu en totes les coses», el discerniment, l’acompanyament espiritual i el servei apostòlic. Morí l'any 1640 i l'Església Catòlica la declarà santa el 1949.