Avui, dia 27 d'abril, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; la de sant Simeó, bisbe de Jerusalem i màrtir; i la de santa Zita de Lucca, verge.


La Mare de Déu de Montserrat

Cap a l’any 1025, l'abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, fundà el monestir de Santa Maria de Montserrat en una muntanya que, des de temps molt antics, era plena d'ermites habitades per ermitans que buscaven solitud i un ambient de pregària. A partir d'aquí, la devoció s'estengué arreu de Catalunya i més enllà.

El papa Lleó XIII, l'any 1880, declarà la Mare de Déu de Montserrat patrona de les diòcesis catalanes com a fruit de les celebracions del mil·lenari del suposat trobament de la imatge de la Verge, i instituí la seva festa que finalment, l'any 1914, quedà fixada el 27 d'abril.

Natura, sentit de país, pietat popular i vida monàstica s'agermanen a la santa muntanya en una lloança única al Creador, sostinguda per la mirada serena de Maria, que ofereix el seu Fill a tots els qui van a venerar-la. Des de Montserrat, Mariacontinua essent punt de referència del nostre camí cristià.

Aquest temps el monestir de Montserrat celebra el seu mil·lenari (1025-2025) sota el lema: Ora, lege, labora, rege te ipsum, in comunitate (prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat).


Sant Simeó, bisbe de Jerusalem i màrtir

Fou el segon cap de la comunitat cristiana de Jerusalem al segle I, succeint en el càrrec l’apòstol sant Jaume el Menor. Acusat de proselitisme, fou cruelment martiritzat i finalment crucificat com Jesús en temps de l’emperador Trajà, cap a l’any 107.


Santa Zita de Lucca, verge

Filla d'un humil matrimoni que la va saber educar en una religiositat profunda, nasqué l'any 1218 a Monsagrati, al nord d'Itàlia. Quan tenia només dotze anys, es va traslladar a la veïna ciutat de Lucca, on va entrar al servei de la família Fatinelli durant gairebé cinquanta anys. Aviat es va guanyar l'estima de la família per la seva dedicació a la feina, i la dels pobres i malats per la seva generositat i caritat.

En el moment del seu traspàs, el 1278, la seva fama de dona santa ja s'havia estès per tota la ciutat de Lucca, de la qual éspatrona. Fou canonitzada l'any 1696.

Un relat hagiogràfic explica que donava de menjar als pobres en secret. Quan el seu amo la va sorprendre mentre portava pa d'amagat, en revisar-la, el pa s’havia convertit en flors.