Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
La trobada, organitzada pels Oblats, va combinar conferències i audicions de les grans obres del compositor barroc.
Imatge il·lustrativa
Homilia del P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat - Diumenge XXX de durant l’any (A)
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dimarts de la setmana XXX de durant l'any (salmòdia setmana II)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de fèria de la setmana XXX de durant l'any
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina a 2 veus de Francesc Civil, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del dimarts de la setmana XXX de durant l'any (salmòdia setmana II)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

27 d'octubre de 2026
En el text d’avui hi ha un concepte que generalment ens fa nosa: sotmetre.: «Germans sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist». Si el volguessis substituir, què hi posaries? Tens por de perdre autoestima? Quan Jesús va morir i es va fer esclau, creus que va perdre la seva dignitat? ¿En què es fonamenta la teva dignitat i, per tant, la teva autoestima?

Senyor, que el meu cor sigui prou obert  per saber donar-me com Tu et dónes.

Santoral

27 d'octubre de 2026
Avui, dia 27 d'octubre, celebrem la festivitat de:

Sant Evarist, papa i màrtir; sant Frumenci, bisbe, i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs


Sant Evarist, papa i màrtir

Fou el cinquè successor de sant Pere al capdavant de l’Església de Roma. Les dades sobre la seva vida són molt escasses,però se sap que fou prevere de la comunitat romana abans de ser elegit bisbe de Roma. El seu pontificat se situa aproximadament entre els anys 96 i 108, en temps dels emperadors Domicià i Trajà. Les tradicions posteriors li atribueixen diverses disposicions relatives a l’organització de l’Església de Roma i a la disciplina del clergat. Segons algunes tradicions, morí màrtir a Roma.


Sant Frumenci, bisbe

És venerat com a evangelitzador i apòstol d'Etiòpia. Segons les narracions de Rufí d’Aquileia, nasqué al segle IV a Tir, a Fenícia. En retornar d’un viatge a l’Índia, el vaixell va anar a parar a Etiòpia, on mataren tots els tripulants excepte ell i el seu germà Edesi perquè eren molt joves, i foren portats com a esclaus a la cort del rei d’Etiòpia a Axum. Allà es guanyaren el favor del rei i treballaren per introduir el cristianisme al regne. A la mort del rei, foren alliberats, però restaren com a tutors del jove hereu fins que aquest arribà a la majoria d'edat. Frumenci, de retorn al seu país, passà per Alexandria, on sant Atanasi l'ordenà bisbe, i en tornar a Etiòpia amb un grup de missioners es dedicà a l'evangelització del país, batejant el rei i el poble, que es convertí en massa. Allà traduí la Bíblia a l’idioma local i enriquí la litúrgia cristiana alexandrina amb balls, belles cançons i ancestrals ritus populars. Els etíops l’anomenaren «Abuna Salama Kesetie Berham», és a dir: el pare de la pau i revelador de la Llum. Morí cap a l'any 380.


Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs

Foren tres joves cristians que, segons la tradició, visqueren a la península Ibèrica durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Procedents d’Évora, es refugiaren a Àvila, on foren descoberts i martiritzats per causa de la seva fe. La tradició explica que patiren diversos turments abans de morir. Sobre el lloc que la tradició identificà amb el seu sepulcre s'aixecà, a Àvila, la magnífica basílica romànica de Sant Vicenç, un dels grans monuments del romànic castellà.

Regla de Sant Benet

27 d'octubre de 2026
La pregària pura i breu. Cal apropar-nos a Déu amb una profunda humilitat, reverència i una donació ben pura. No serem escoltats per la quantitat de paraules, sinó per la rectitud del cor i la compunció, és a dir, per la nostra honestedat tot reconeixent les nostres limitacions. Per això mateix, la pregària personal ha de ser generalment breu i transparent, tret que l'Esperit Sant ens inflami el cor amb el do de la gràcia. Deixant enrere l’orgull i la xerrameca, obrir l'interior al Senyor de forma senzilla i autèntica ens endinsa en el camí de la plena contemplació i de la veritable comunió.
¹ Si quan volem sol·licitar alguna cosa als poderosos, no ens hi atrevim sinó amb humilitat i amb reverència, ² com més no caldrà pregar el Senyor, Déu de totes les coses, amb tota humilitat i amb una donació ben pura. ³ I sapiguem que serem escoltats, no pas perquè parlem molt, sinó per la puresa de cor i per les llàgrimes de compunció. ⁴ Per això la pregària ha de ser breu i pura, fora del cas que s'allargués per una efusió inspirada per la gràcia divina. ⁵ Però que la pregària feta en comú sigui ben curta, i, quan el superior faci el senyal, que s'alcin tots alhora.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.