Avui, dia 6 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Maria Goretti, verge i màrtir; i de beata Maria Teresa Ledochowska, verge.

Santa Maria Goretti, verge i màrtir

Va néixer l’any 1890 a Corinaldo, a la costa italiana de l’Adriàtic. Filla d’una família molt pobre que aviat es traslladà prop de Roma. Nena fervorosament cristiana, era treballadora i piadosa, ajudant la seva mare vídua en les feines de la casa i a cuidar els germans petits. Els habitants del seu poblem, en preguntar per ella deien: “una nena, bona com un àngel”. El 1902, a 12 anys, per defensar la seva castedat davant un veí que l’assetjava per violar-la, en resistir-se fou brutalment i repetidament apunyalada amb un punxó. Morí per les ferides l’endemà, el 6 de juliol, després d’haver perdonat l’agressor. Posteriorment, l’agressor es convertí i després de complir vint-i-cinc anys de presó demanà perdó a la mare de la noia. Fou declarada santa el 1950.

Beata Maria Teresa Ledochowska, verge

Nascuda en 1863 a Àustria en el si d’una devota família noble de pare polonès i mare suïssa, de la qual el seu germà arribaria a ser general dels jesuïtes i la seva germana canonitzada en el 2003. Quan tenia 22 anys patí de verola que, a més de matar el seu pare, la desfigurà. Llavors acceptà dedicar-se al servei de la cort austríaca, i quatre anys més tard professà com terciària franciscana. Sota els vestits de seda comença a portar el cordó de sant Francesc, adoptant una vida interior d’austeritat i despreniment. Dos anys després, la lectura d’una conferència del cardenal Carlo Lavigiere, fundador dels Pares Blancs per a l’evangelització d’Àfrica, va fer que es lliurés totalment a la tasca de l’abolició de l’esclavitud dels africans, fundant diferents comitès i revistes. “On l’ull veu només un home pobre o un esclau, la fe hi veu Jesucrist”. Per donar més estabilitat a la seva obra, finalment acabaria fundant la congregació de les Germanes Missioneres de Sant Pere Claver amb la missió de recolzar econòmicament i espiritualment als missioners d’Àfrica. Colpejada per la malària, morí a Roma el 6 de juliol de 1922. D’ella es conserven més de vuit mil cartes. Fou beatificada en el 1975.