Abadia de Montserrat
Els pelegrins han compartit excursions, pregàries i la celebració de la Festivitat del Naixement de la Mare de Déu.
Solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu
per Redacció
_(Large).jpg)
El proper 27 de setembre l'Abadia de Montserrat acollirà el concert de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, en la seva versió catalana en homenatge a Pau Casals amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dissabte de la setmana XXIII de durant l'any (salmòdia setmana III)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de Santa Maria en dissabte
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de goig
De 18:45 a 19:30 Ofici de les Primeres Vespres del diumenge XXIV de durant l'any (salmòdia setmana IV)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
12 de setembre de 2026
Creure demana que m’obri exclusivament als valors de Déu i desitgi viure amb aquests valors. Si introdueixo a la meva vida altres valors, si faig confiança a altres coses, encara que no me n’adoni, en el fons dic que la meva fe, la meva creença està als antípodes de Déu. Això és el que diu avui Pau als corintis: "Vosaltres beveu el calze del Senyor: no podeu beure igualment el calze dels dimonis; vosaltres participeu de la taula de Senyor: no podeu participar igualment de la taula dels dimonis". Repassa la teva vida quotidiana, ¿hi ha coses, actituds que, de fet, estan en contradicció amb els valors de Déu?
Senyor, que cada eucaristia sigui per a mi camí de conversió i camí de comunió.
Senyor, que cada eucaristia sigui per a mi camí de conversió i camí de comunió.
12 de setembre de 2026
Avui, dia 12 de setembre, celebrem la festivitat del Nom de Maria amb l’advocació de Dolça, les Mares de Déu de Lluc i d’Estíbaliz, sant Guiu d’Anderlecht, laic, i sant Autònom, bisbe i màrtir.
El Nom de Maria
La festa del Nom de Maria, també coneguda com el Dolç Nom de Maria, té els seus orígens a la península Ibèrica i fou aprovada per la Santa Seu el 1513. El papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església l’any 1683, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs que assetjaven Viena. D’aquest Dolç Nom de Maria prové també l’advocació i l’onomàstica de Dolça. Més enllà d’aquest origen històric, avui recordem el nom de Maria, aquell que el poble cristià ha invocat sempre amb fe i devoció, perquè és el nom de la Mare de Jesús i de la dona que va donar el Salvador al món.
Mare de Déu de Lluc
Al cor de la serra de Tramuntana, que protegeix Mallorca dels vents del nord, s’aixeca el santuari de Lluc, patrona de l’illa. Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu fou trobada poc després de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i donà origen al santuari que es convertiria en el gran centre marià de l’illa. La imatge que avui es venera és una talla de pedra policromada dels segles XIII-XIV. El 10 d’agost de 1884 fou coronada en nom del papa Lleó XIII i proclamada reina i patrona de Mallorca. La coronació es produí tres anys després de la de la Mare de Déu de Montserrat, la primera imatge mariana coronada canònicament a l’Estat.
Mare de Déu d’Estíbaliz
Al cim d’un turó prop de Vitòria s’aixeca el santuari de Santa Maria d’Estíbaliz, patrona d’Àlaba. El lloc està documentat des del segle X i conserva una església romànica del segle XII, amb la destacada portada Speciosa. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta policromada del segle XII, representada com a Seu de la Saviesa. Fou coronada canònicament l’any 1923 i proclamada patrona d’Àlaba l’any 1941.
Sant Guiu d’Anderlecht, laic
Nasqué cap a l’any 950 a Anderlecht, a l’actual Bèlgica, en el si d’una família humil de pagesos. La tradició explica que, mentre treballava al camp, el seu amo sospità que descuidava la feina per dedicar-se a la pregària i el vigilà d’amagat. Un dia el veié abandonar l’arada per anar a pregar i, en acostar-se al camp, descobrí meravellat que un àngel havia pres el seu lloc i continuava llaurant amb els bous. Després d’una experiència desafortunada en els negocis, decidí emprendre com a penitència un llarg pelegrinatge a Roma i Jerusalem. Durant set anys recorregué els camins, sempre amb una especial atenció pels pobres. En tornar a la seva terra, morí cap a l’any 1012, esgotat pel viatge. La seva tomba es convertí aviat en un lloc de pelegrinatge i, segons la tradició, s’hi produïren diversos miracles.
Sant Autònom, bisbe i màrtir
Visqué al segle IV i, durant la persecució de Dioclecià, abandonà Itàlia i es traslladà a Bitínia, a l’Àsia Menor, on es dedicà a l'evangelització i obrà nombroses conversions. Els pagans, irritats pel creixement de la comunitat cristiana, irromperen un dia a l’església mentre celebrava la litúrgia i el mataren a l’altar.
El Nom de Maria
La festa del Nom de Maria, també coneguda com el Dolç Nom de Maria, té els seus orígens a la península Ibèrica i fou aprovada per la Santa Seu el 1513. El papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església l’any 1683, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs que assetjaven Viena. D’aquest Dolç Nom de Maria prové també l’advocació i l’onomàstica de Dolça. Més enllà d’aquest origen històric, avui recordem el nom de Maria, aquell que el poble cristià ha invocat sempre amb fe i devoció, perquè és el nom de la Mare de Jesús i de la dona que va donar el Salvador al món.
Mare de Déu de Lluc
Al cor de la serra de Tramuntana, que protegeix Mallorca dels vents del nord, s’aixeca el santuari de Lluc, patrona de l’illa. Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu fou trobada poc després de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i donà origen al santuari que es convertiria en el gran centre marià de l’illa. La imatge que avui es venera és una talla de pedra policromada dels segles XIII-XIV. El 10 d’agost de 1884 fou coronada en nom del papa Lleó XIII i proclamada reina i patrona de Mallorca. La coronació es produí tres anys després de la de la Mare de Déu de Montserrat, la primera imatge mariana coronada canònicament a l’Estat.
Mare de Déu d’Estíbaliz
Al cim d’un turó prop de Vitòria s’aixeca el santuari de Santa Maria d’Estíbaliz, patrona d’Àlaba. El lloc està documentat des del segle X i conserva una església romànica del segle XII, amb la destacada portada Speciosa. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta policromada del segle XII, representada com a Seu de la Saviesa. Fou coronada canònicament l’any 1923 i proclamada patrona d’Àlaba l’any 1941.
Sant Guiu d’Anderlecht, laic
Nasqué cap a l’any 950 a Anderlecht, a l’actual Bèlgica, en el si d’una família humil de pagesos. La tradició explica que, mentre treballava al camp, el seu amo sospità que descuidava la feina per dedicar-se a la pregària i el vigilà d’amagat. Un dia el veié abandonar l’arada per anar a pregar i, en acostar-se al camp, descobrí meravellat que un àngel havia pres el seu lloc i continuava llaurant amb els bous. Després d’una experiència desafortunada en els negocis, decidí emprendre com a penitència un llarg pelegrinatge a Roma i Jerusalem. Durant set anys recorregué els camins, sempre amb una especial atenció pels pobres. En tornar a la seva terra, morí cap a l’any 1012, esgotat pel viatge. La seva tomba es convertí aviat en un lloc de pelegrinatge i, segons la tradició, s’hi produïren diversos miracles.
Sant Autònom, bisbe i màrtir
Visqué al segle IV i, durant la persecució de Dioclecià, abandonà Itàlia i es traslladà a Bitínia, a l’Àsia Menor, on es dedicà a l'evangelització i obrà nombroses conversions. Els pagans, irritats pel creixement de la comunitat cristiana, irromperen un dia a l’església mentre celebrava la litúrgia i el mataren a l’altar.
12 de setembre de 2026
Tots som una sola cosa en el Crist. Sant Benet ens recorda que davant de Déu no compten el rang, els privilegis ni la condició social, sinó les bones obres i la humilitat. Tots tenim dons diferents, responsabilitats diferents i maneres diferents de servir, però cap d’aquestes diferències ens fa més valuosos que els altres. En un món marcat per la hípercompetitivitat, la vida cristiana no és escalar per damunt dels altres, sinó posar allò que som i allò que tenim al seu servei. Perquè: “Qui vulgui ser important entre vosaltres, que sigui el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci esclau de tots (Marc 10:43-44)”.
___________________________
16 Que no faci accepció de persones al monestir. 17 Ni s'estimi l'un més que l'altre, sinó aquell qui trobi millor en les bones obres i en l'obediència. 18 Si un esclau entra al monestir, que no li anteposin l'home lliure, si no hi ha una altra causa raonable. 19 Però si, per un motiu de justícia, així li ho semblava a l'abat, que ho faci, de qualsevol estament que sigui; si no, que cadascú conservi el seu lloc, 20 perquè tots, "tant l'esclau com el lliure, som en el Crist una sola cosa" i sostenim sota l'únic Senyor una mateixa milícia de servitud, ja que "Déu no fa pas accepció de persones". 21 L'única cosa que en això ens distingeix davant d'ell és que ens trobi millors que els altres en les bones obres i humils. 22 Que tingui, doncs, l'abat una mateixa caritat amb tothom i apliqui a tots una mateixa norma segons els mèrits de cadascú.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.