Avui, dia 8 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Willehad, bisbe; santa Elisabet de la Trinitat, religiosa; els sants Màrtirs coronats de Dalmàcia; i el beat Joan Duns Escot, prevere.


Sant Willehad de Bremen, bisbe

Nasqué a Northúmbria, a l’actual Anglaterra, probablement abans de l’any 745, i es formà a York. Després de ser ordenat prevere, es dedicà a l’evangelització dels pobles de Frísia i, més endavant, dels saxons de la regió del Weser. L’any 780 Carlemany li confià la missió d’evangelitzar la regió de Wigmodia, però durant la revolta dels saxons, l’any 782, hagué d’interrompre la seva tasca. Quan la situació es pacificà, reprengué la seva activitat missionera. Fou consagrat bisbe a Worms l’any 787 i establí la seva seu a Bremen, on impulsà la construcció d’esglésies i organitzà la nova comunitat cristiana. Morí l’any 789. És venerat com el primer bisbe de Bremen i com un dels evangelitzadors dels saxons i dels frisons.


Santa Elisabet de la Trinitat, religiosa

Elisabet Catez nasqué a Bourges, França, l’any 1880. Des de jove sentí una forta vocació religiosa i, malgrat l’oposició inicial de la seva família, ingressà l’any 1901 al Carmel de Dijon, on prengué el nom d’Elisabet de la Trinitat. Escriví a la seva mare: «crec que mai podré agrair-te que m’hagis deixat entrar en aquest estimat Carmel on soc tan feliç». En la vida contemplativa aprofundí especialment en el misteri de la presència de Déu en l’ànima i en la seva unió amb la Trinitat. Al Carmel visqué una intensa vida de pregària i deixà nombrosos escrits espirituals, cartes i poesies, entre els quals destaca la seva «Elevació a la Santíssima Trinitat». La malaltia, que acabà portant-la a la mort, fou viscuda per ella en unió amb Crist. S’adormí en el Senyor a Dijon l’any 1906, tot dient: «vaig cap a la Llum, l’Amor, la Vida!». Fou beatificada l’any 1984 i canonitzada l’any 2016.


Màrtirs coronats de Dalmàcia

Són venerats des de l’antiguitat entre els màrtirs de la persecució de l’emperador Dioclecià. Segons una antiga tradició,Claudi, Castori, Simforià, Nicòstrat i Simplici eren treballadors del marbre a Sírmium, a la Pannònia, i es negaren a esculpir una imatge del déu Esculapi perquè eren cristians. Per aquest motiu foren condemnats a mort i llançats al riu dins de caixes de plom.


Beat Joan Duns Escot, prevere

Nasqué a Duns, prop d’Edimburg, Escòcia. Va entrar a l’orde dels franciscans i fou ordenat prevere el 1291. Ensenyà filosofia i teologia a Oxford, París i finalment Colònia, essent el mestre de la coneguda com «l’Escola medieval franciscana» fundada per sant Bonaventura. Així és reconegut com a Doctor Subtil. La seva teologia dona primacia a la voluntat sobre el coneixement, per bé que el coneixement o la raó vagi al seu costat. La major part dels escolàstics posaven l’accent a conèixer com un factor primer per poder estimar. De la doctrina d’Escot es dedueix l’invers: cal primer estimar per conèixer més bé després.Quan va esclatar un greu conflicte entre el rei Felip IV i el papa Bonifaci VIII,s’exilià voluntàriament a Colònia per posar-se incondicionalment a favor del Papa contra les amenaces de l’absolutisme polític del rei. Allà morí el 1308, havent deixat nombroses obres escrites. Fou beatificat el 1993 definint-lo com a «cantor del Verb encarnat i defensor de la Immaculada Concepció».