Avui, dia 23 de març, celebrem les festivitats de sant Josep Oriol, prevere, i de sant Toribi de Mogrovejo, bisbe.


Sant Josep Oriol, prevere

Josep Oriol i Bogunyà nasqué a Barcelona l’any 1650, en una època convulsa per a la ciutat a causa de les pestes, les seqüeles de la Guerra dels Segadors i la manca de bisbe. Piadós ja des de ben petit, estudià a la Universitat de Barcelona i, amb la intenció de fer-se capellà, cursà filosofia i teologia fins a obtenir el grau de doctor. Fou ordenat prevere el 1676. Exercí el seu ministeri sacerdotal a l'Oratori de Sant Felip Neri de la Ciutat Comtal i visitava assíduament els malalts a l’Hospital de la Santa Creu.

La seva inquietud espiritual fou molt intensa, centrada en la interioritat, la meditació i la transformació del cor, sense negligir la pràctica de la mortificació. En aquesta línia, començà a basar la seva dieta només en pa i aigua, fet pel qual fou anomenat «el doctor Pa i Aigua». Més tard, fou beneficiat de l’església de Santa Maria del Pi. No es distingí per grans empreses apostòliques, però edificà tothom amb la seva austeritat i la seva fama de taumaturg. Quan cobrava a final de mes, repartia el sou entre els pobres i visitava els necessitats amb un profund esperit de pregària. Morí el 23 de març de 1702.

Sant Josep Oriol no va fundar cap institució ni va deixar obra escrita, però visqué amb una confiança plena en Déu i una pobresa extrema que marcaren la societat catalana del seu temps. Fou canonitzat el 1909.


Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe

Nasqué en un poble de Lleó el 1538. Estudià dret a Salamanca i ocupà diversos càrrecs públics. L’any 1580, quan encara era seglar i professor a la Universitat de Salamanca, fou promogut per Felip II com a arquebisbe de Lima. Allà es trobà amb una situació on els descendents dels conqueridors explotaven els indígenes en benefici propi. Al Perú, treballà incansablement a favor dels nadius i de la formació del clergat, enfrontant-se sovint amb l’administració colonial i els privilegis de certs ordes religiosos.

Dugué a terme una tasca infatigable mitjançant sínodes, concilis i visites pastorals constants, sota el lema d’estimar el proïsme «com s’estima el Crist». Un dels fruits més preuats del seu llegat fou el Catecisme de sant Toribi, que serví per instruir en la fe milions de persones durant segles. Morí l’any 1606. Fou canonitzat el 1726 i, el 1983, sant Joan Pau II el proclamà patró de l’episcopat llatinoamericà.