Avui, dia 16 d'octubre, celebrem la festivitat de:

Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa; santa Margarida Maria Alacoque, verge, i sant Galderic o Galdric, laic


Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa 

Nasqué a Baviera cap a l’any 1174, en el si d’una família de l’alta noblesa. Es casà amb Enric el Barbut, duc de Silèsia, amb qui tingué set fills. Malgrat la seva elevada posició social, es dedicà especialment a l’atenció dels pobres i dels malalts i impulsà la fundació d’hospitals i d’altres obres de caritat: «La veritable reialesa està en servir els més pobres». També afavorí la fundació de comunitats religioses, entre les quals el monestir cistercenc de Trebnitz, on una de les seves filles, Gertrudis, arribà a ser abadessa.

Després de la mort del seu marit, l’any 1238, Hedvig es retirà al monestir de Trebnitz, on visqué els darrers anys en pregària i austeritat. Morí l’any 1243 i fou canonitzada el 1267. És especialment venerada a Polònia i a Silèsia, on la seva figura ha quedat estretament vinculada a la història i a la tradició cristiana d’aquestes terres.


Santa Margarida Maria Alacoque, verge 

Nasqué a Vérosvres, a la Borgonya, l’any 1647. Als vint-i-quatre anys ingressà al monestir de la Visitació de Paray-le-Monial. Durant els anys que hi passà, relatà diverses experiències místiques en què Crist li hauria manifestat d’una manera particular el seu amor i li hauria encomanat la difusió de la devoció al seu Sagrat Cor. Aquestes experiències se situen principalment entre finals de 1673 i juny de 1675.

La missió que Margarida Maria entengué haver rebut contribuí decisivament a l’expansió de la devoció al Sagrat Cor de Jesús: «El Cor de Jesús tindrà tanta cura de vosaltres en la mesura en què us confieu i abandoneu en Ell». En aquesta tasca comptà amb el suport del jesuïta sant Claudi de la Colombière, que la conegué a Paray-le-Monial i l’ajudà a discernir i difondre el sentit de les seves experiències espirituals. Reposà en la pau del Senyor l’any 1690 i fou canonitzada l’any 1920.


Sant Galderic o Galdric, laic 

Fou un pagès occità que visqué probablement al segle IX. Segons la tradició, era originari de la regió de Carcassona i es dedicava al conreu de la terra juntament amb els seus germans. Fou especialment conegut per la seva devoció a la Mare de Déu i per la seva vida senzilla i dedicada al treball. Morí un 16 d’octubre, probablement cap a l’any 900. El seu culte s’estengué especialment pel Rosselló i, posteriorment, per moltes terres de Catalunya, on fou venerat com a patró de la pagesia. Amb el temps, el seu patronatge fou substituït en moltes contrades pel de sant Isidre, però la devoció a sant Galderic s’ha mantingut especialment viva a la Catalunya Nord i en diverses comarques catalanes.