Avui, dia 8 d'abril, celebrem la festivitat: de santa Júlia Billiart, verge; de sant Amanci, bisbe; i la de Joan d'Organyà, abat.

Santa Júlia Billiart, verge

Nasqué el 1752 en un poblet al nord de l’actual França. A vint-i-tres anys, estant amb el seu pare, patiren un atemptat per arma de foc que, combinat amb una malaltia, li provocà una paràlisi a les cames. Enllitada va continuar amb el seu apostolat en aquelles condicions i no parava de dir: “Que bo és Déu”. Vint-i-dos anys després, en la festa del Sagrat Cor de Jesús del 1804, un sacerdot li va dir: “Mare, si teniu fe, faci un pas en honor al Sagrat Cor de Jesús”: aleshores el llevà i començà a caminar. Un cop restablerta, es dedicà a la formació humana i cristiana de les noies, així com a la formació de catequistes, per a les quals fundà el 1804 la Congregació de germanes de Nostra Senyora de Namur. Morí un 8 d’abril de 1816 i fou canonitzada en 1969. És patrona de les catequistes.

Sant Amanci de Como, bisbe

En el segle V, va ser elegit tercer bisbe de la ciutat de Como, al nord d'Itàlia, deixant un record tant d'home sant, com de bon organitzador. Morí un 8 d’abril, probablement en el 449.

Beat Joan d’Organyà, abat

El topònim d'Organyà, va indefectiblement lligat, com a genitiu complement, a les cèlebres Homilies, el primer text que podem considerar redactat en català. Però sovint s'oblida que un abat de Bellpuig de les Avellanes, del segle XII, antic ermità, va néixer en aquesta població de l'Alt Urgell.

Segons ens diu la tradició, Joan d'Organyà, va ser l'autèntic introductor de l'orde dels premonstratencs a Catalunya a mitjan segle XII, i l'impulsor originari, de les futures cases d'aquest orde que s'estendrien pel país. Va ser prior del monestir de Vallclara, primera abadia premonstratenca a Catalunya, fins que es va dissoldre traslladant-se els monjos a cova natural de Vilanova de les Avellanes, en un lloc conegut com a Sant Cap o Bellpuig el Vell. Allà portaren una vida molt austera, dedicada a la pregària i a la mortificació. A prop fundaren un hospital per a atendre pelegrins i pobres. I en 1166 fundà a 3 quilòmetres el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, del qual fou prior fins que en 1172 es va lliurar a la pregària i a la vida eremítica.