Avui, dia 10 d'abril, celebrem la festivitat de: el profeta Ezequiel; santa Magdalena de Canossa, verge; i el beat Antoni Neyrot, prevere i màrtir.

Sant Ezequiel, profeta de l’Antic Testament

Segons el llibre de l’Antic Testament que porta el seu nom, era fill d'un sacerdot de Jerusalem, que en el segle VI aC, fou deportat a l'exili de Babilònia, on exercí gran part de la seva tasca profètica. Com a sacerdot, mostrà un gran zel pel Temple i la Llei; com a profeta, anuncià la infusió d'un esperit nou.

En una primera etapa, amenaça fortament el poble per les seves infidelitats. Però després, quan arriben les notícies de la destrucció definitiva de Jerusalem, a mans de Nabucodonosor l'any 587, passà a convertir-se en el profeta de la reconstrucció, parlant de la fidelitat de Déu envers el seu poble, i del futur renovat que Déu crearà. Especialment memorable la visió dels ossos secs, símbol de la restauració d’Israel.

Santa Magdalena de Canossa, verge

Filla dels marquesos de Canossa, va néixer en 1774 al palau familiar de Verona. A cinc anys quedà orfe de pare i dos anys la seva mare es va tornar a casar i va confiar la seva formació dels seus cinc fills a una institutriu particularment severa. A quinze anys patí una mena de verola que li deixà com a seqüela una asma crònica i una dolorosa contracció dels braços.

Després de diverses experiències fallides al Carmel, decidí dedicar-se a la caritat en el món: dedicà casa seva i els seus béns a ajudar als necessitats, als nens abandonats i joves delinqüents. També hostatjà a Napoleó, que en conèixer el seu fervor li donà l’exconvent de les Agustines. Allà fundà el germen del que esdevindria un institut doble, el de les Filles i el dels Fills de la Caritat Canossians, dedicat a fomentar la instrucció cristiana dels joves: “Facin conèixer sobretot a Jesucrist!”. La seva determinació era famosa, per això fou coneguda com la “Napoleó amb faldilles”. Sentint-se morir, demanà a les seves germanes que la sostinguessin dempeus: traspassà tot resant tres avemaries el Divendres de Passió d’un 10 d’abril de 1835. Fou canonitzada en 1988

Beat Antoni Neyrot, prevere i màrtir

Nascut a Rivoli, prop de Torí en el 1425, aquest religiós de l’Orde dels Predicadors, cap a mitjan segle XV fou capturat i conduït a Àfrica on va ser torturat, va apostar de la fe convertint-se a l’islam per aconseguir la llibertat i casar-se. Estant encara a Tunísia, amb ajuda de la gràcia divina, va confessar-se i a fer penitència. Va reprendre públicament l’hàbit dominicà, fou empresonat i torturat fins que el Dijous Sant de 1460, un 10 d’abril, estant davant del botxí, la multitud impacient el va apedregar i donar-li ganivetades. Fou beatificat en 1767.