Avui, 3 d'abril, celebrem el Divendres Sant, la festivitat de sant Ricard, bisbe; de sant Josep l'Himnògraf, prevere; i de sant Sixt I, papa.


DIVENDRES SANT

Avui, Divendres Sant, és el dia en què Jesús fou exalçat a la Creu per atreure-ho tot cap a Ell. Perdonant els botxins, consumà, amb la seva mort, la donació absoluta de la seva vida en rescat per tots els homes.


Sant Ricard de Chichester, bisbe

Nasqué el 1197 a prop de Worcester, Anglaterra. Estudià a Oxford, París i Bolonya, on destacà per la seva erudició i per la seva exemplaritat de vida. Exercí la docència a Orleans, on va ser ordenat prevere, i el 1245 fou nomenat bisbe de Chichester. S'hi oposà el rei Enric III, que confiscà tots els béns i propietats de la diòcesi i donà ordres molt severes contra aquells que l'emparessin. Com que tothom li negava l’allotjament, esdevingué una mena de bisbe missioner que anava pels pobles i ciutats predicant Jesucrist i fent tot el bé que podia als pobres. Dos anys després fou reconegut gràcies a la intervenció del papa, que amenaçà el rei amb l’excomunió. Sant Ricard va viure molt austerament, reformà el clergat i va saber defensar amb energia els drets de l’Església i la justícia social.

Morí el 3 d’abril de 1253 mentre deia: «Senyor Jesucrist, us dono gràcies per totes les benediccions que m'heu donat i per tots els dolors i insults que heu suportat per mi... Tingueu misericòrdia de mi, perquè a Vós encomano el meu esperit. Maria, Mare de Déu, Mare de Misericòrdia, protegiu-me de l’enemic i rebeu-me a l’hora de la meva mort». Fou canonitzat nou anys després i és el patró dels carreters.


Sant Josep l’Himnògraf, prevere

Nascut a Sicília cap a l'any 810, hagué de fugir amb la seva família a Tessalònica (Grècia) a causa de la invasió musulmana. Des de jove es dedicà a la vida monàstica i, un cop ordenat prevere, intervingué fermament en les lluites iconoclastes defensant el culte a les imatges. En un viatge de Constantinoble a Roma per demanar la protecció de la Santa Seu, caigué en mans de pirates que el portaren a Creta com a esclau durant uns tres anys. Allà consolà altres cristians presoners. Segons la tradició, una visió de sant Nicolau el va encoratjar i va propiciar el seu alliberament.

Home culte i de notables qualitats artístiques, fundà un monestir amb un estudi de copistes i una escola d'himnografia i música sacra. És autor d'una gran quantitat de poemes i himnes que encara ara s'utilitzen en la litúrgia bizantina, raó per la qual rebé el sobrenom de «dolça veu de l’ocell de l’Església». Reposà en el Senyor el 3 d’abril del 886.


Sant Sixt I, papa i màrtir

Fou el sisè successor de sant Pere i visqué a Roma en una època de certa tolerància cap als cristians sota els emperadors Trajà i Adrià. Introduí diverses normes litúrgiques, com la pregària conjunta del Sanctus entre l’assemblea i el prevere, i possiblement l’Ite, missa est del comiat de la missa. Morí vers l'any 125, probablement decapitat; és venerat com a màrtir, tot i que no es coneixen els detalls exactes del seu martiri.