Avui, dia 27 de juny, celebrem la festivitat de sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor; de sant Ladislau, rei; de sant Zoil, màrtir; i de la Mare de Déu del Perpetu Socors.


Sant Ciril, patriarca d’Alexandria i doctor

Va néixer l'any 370. Fou monjo, prevere i, l’any 412, esdevingué bisbe d'Alexandria d'Egipte, una de les grans esglésies dels primers segles. Home enèrgic i impetuós, treballà per mantenir íntegra la fe catòlica i tingué un paper decisiu en el concili d'Efes, que condemnà les doctrines de Nestori. El concili va confirmar que Maria podia ser anomenada Theotokos(Mare de Déu) perquè Jesucrist és una sola persona amb naturalesa divina i humana. Això el portà a aprofundir en la doctrina cristològica i a escriure molt sobre l'Encarnació de Jesucrist i la maternitat de la Mare de Déu. D’aquest Pare de l’Església, el papa Benet XVI digué que fou un “incansable i ferm testimoni de Jesucrist, Verb de Déu Encarnat”. Morí l'any 444 i fou proclamat Doctor de l’Església el 1882 amb el títol de “Doctor Incarnationis”.


Sant Ladislau, rei d'Hongria

Nascut cap al 1046, passà la joventut en un ambient carregat d’intrigues polítiques, dinàstiques i de guerres civils. Coronat el 1077 com a rei d’Hongria, destacà pel seu zel per la fe i posà la seva autoritat al servei de la cristianització del país, dedicant-se a reformar esglésies deteriorades i a construir-ne de noves.

Una de les llegendes més conegudes explica que, després d’una batalla contra el poble nòmada dels cumans, va veure com un guerrer enemic s’enduia captiva una jove hongaresa. El nostre sant, sense dubtar-ho, el va perseguir a cavall fins a atrapar-lo i lluitar contra ell. La jove, segons la tradició, va ajudar sant Ladislau entorpint el seu segrestador fins que el rei va guanyar. Aquesta escena quedà com a símbol del rei cavaller defensor del seu poble, valent en la guerra i protector dels innocents.

Quan dirigia una croada amb la participació de guerrers de diversos països, fou sorprès per la mort l'any 1095. Fou canonitzat el 1192.


Sant Zoil, màrtir

Màrtir a Còrdova cap a l'any 303, durant la persecució de Dioclecià. Fill de família il·lustre que manifestava públicament el cristianisme, després de ser detingut i de negar-se a rebutjar la fe, fou decapitat. Tingué una gran veneració a la ciutat, que després s'estengué a tota la península. Arran de la invasió musulmana, les seves relíquies foren dutes al monestir benedictí de Sant Joan Baptista que hi havia a Carrión de los Condes (Palència).


La Mare de Déu del Perpetu Socors

Aquesta famosa advocació mariana la trobem representada en una icona oriental sobre fusta, la datació de la qual és difícil de precisar, procedent de Creta i venerada a Roma des de la fi del segle XV a l'església de Sant Mateu dels Pares Agustins. Després de diverses vicissituds, l'any 1866 va ser traslladada a l'església romana de Sant Alfons de l’Esquilí. En aquesta icona restaurada es mostra la Mare de Déu portant Jesús mentre dos arcàngels li ensenyen els signes de la passió: sant Miquel porta la creu amb quatre claus i sant Gabriel, la llança i l’esponja. La seva devoción i influència s'estén actualment als cinc continents.