Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
El G. Josep Antoni Díaz-Pavón i Gómez ha professat solemnement a l’Abadia de Montserrat en la Solemnitat de Tots Sants.
Imatge il·lustrativa
Sota el títol “Recerca d’Advent a Montserrat: Què busques, què esperes?” obrim les portes a viure al ritme de la comunitat benedictina, del 5 al 8 de desembre.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la memòria de sant Carles Borromeo (salmòdia setmana I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de sant Carles Borromeo, bisbe
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina "Assumpta" d'Antoni Pérez Moya, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de glòria
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres de la memòria de sant Carles Borromeo (salmòdia setmana I)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

4 de novembre de 2026
Les paraules que Pau adreça als cristians de Filips avui encara són vàlides. Fixa’t què els diu: «Us prego que treballeu amb respecte i temor per dur a bon terme la vostra salvació». Treballar amb respecte i temor, des de la perspectiva de la fe, què vol dir?

Senyor, que el meu testimoni de la fe sigui sempre portador de la teva llum.

Santoral

4 de novembre de 2026
Avui, dia 4 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Carles Borromeu, bisbe; i els màrtirs Vidal i Agrícola.

Sant Carles Borromeu, bisbe

Nasqué a Arona, a la Llombardia, l’any 1538, en el si d’una família noble. Nebot del papa Pius IV, fou creat cardenal amb només vint-i-dos anys i participà activament en la represa i la conclusió del Concili de Trento. Pocs anys després fou nomenat arquebisbe de Milà, amb dispensa de residir-hi, per poder col·laborar a Roma amb el papa, de qui feia de secretari. La mort del seu germà l'any 1562 el fa adonar vivament de la nostra misèria i de la veritable felicitat de la glòria eterna, iniciant una conversió profunda i un desig de dur una vida espiritual seriosa.

Mort el papa, es traslladà a Milà, on es dedicà plenament al govern pastoral de la seva arxidiòcesi i a l’aplicació de les reformes del Concili. Amb la seva activitat i vida personal, esdevingué, per a la Contrareforma catòlica, el veritable model del bisbe: «el bisbe, si viu, ha de ser únicament per a Déu i per a la salvació dels seus fidels»; és a dir, ha de ser sant i tenir cura dels fidels de la seva diòcesi. Aconsellava als seus capellans: «enteneu, oh germans, que no hi ha res tan necessari als homes d’Església com l’oració mental, que ha de precedir, acompanyar i seguir totes les nostres accions».

Un dels episodis més significatius de la seva vida tingué lloc durant la pesta que afectà Milà l’any 1576. Mentre molts abandonaven la ciutat per fugir del contagi, Carles decidí quedar-s’hi i es posà al capdavant de l’assistència als malalts i als pobres. Enmig de l’epidèmia també feu portar en processó pels carrers de Milà una relíquia de la Passió de Crist, per demanar la fi del flagell. Morí a Milà el 3 de novembre de 1584 i fou canonitzat l’any 1610.


Vidal i Agrícola, màrtirs

Segons refereix sant Ambròs, són dos màrtirs de Bolonya, morts durant la persecució de Dioclecià. Vidal, que era esclau d'Agrícola, en no abjurar de la fe cristiana, fou torturat i crucificat amb molts claus que li travessaven tot el cos. Els botxins feren veure a Agrícola el seu suplici per veure si aconseguien que canviés d’opinió, però, en no aconseguir-ho,finalment també el van imitar en el mateix martiri i mort a la creu. El seu martiri es convertí així en un testimoni singular de fraternitat cristiana que superava les diferències socials.

Regla de Sant Benet

4 de novembre de 2026
L'últim recurs de la misericòrdia. Quan un germà es resisteix tossudament a esmenar-se, la Regla recorre a mesures extremes, com els assots o, en darrer terme, l'expulsió per protegir el ramat. Tanmateix, fins i tot en aquest llindar dolorós,l’abat no pot tirar la tovallola. Abans de l'amputació definitiva, esgota totes les vies de la saviesa: els lenitius, la paraula i,sobretot, el remei insubstituïble de la seva pregària i de tota la comunitat. Aquest rigor no és venjança, sinó manifestació d'un amor extrem que lluita per salvar allò que s’està perdent.
¹ Si un germà corregit sovint per qualsevol falta, fins i tot excomunicat, no s'esmenava, se li aplicarà una correcció més aspra, això és, el sotmetran al càstig dels assots. ² I si ni així es corregia, o si tal vegada —Déu no ho permeti—, endut per l'orgull, fins volia defensar la seva conducta, que l'abat faci aleshores com un bon metge: ³ si ha aplicat els lenitius, els ungüents de les exhortacions, els medicaments de les Escriptures divines i, a la fi, el cauteri de l'excomunió o dels cops dels assots, ⁴ si veia que ja no hi pot res la seva traça, que recorri també al millor remei: la seva pregària i la de tots els germans per ell ⁵ a fi que el Senyor, que tot ho pot, doni la salut al germà malalt. ⁶ I si ni d'aquesta manera no es guaria,aleshores que l'abat faci ús ja del ferro de l'amputació, tal com diu l'Apòstol: «Extirpeu el malvat d’enmig vostre»; ⁷ i encara: «Si l'infidel es vol separar que se separi»; no fos cas que una ovella malalta contagiés tot el ramat.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.