Avui, dia 13 de maig, celebrem la festivitat de santa Glicèria, màrtir; de la Mare de Déu de Fàtima; de sant Pere Regalat, franciscà; i de santa Maria Dominica Mazzarello, religiosa.


Santa Glicèria de Trajanòpolis, màrtir

És una santa molt venerada pels grecs i els siríacs. Segons certes fonts hagiogràfiques, aquesta noia, filla d'un oficial romà resident a l'Àsia Menor al segle II, mostrà una gran intrepidesa quan li ordenaren oferir sacrificis durant una festa pagana. Es feu el senyal de la creu al front tot dient: «Aquesta és la meva llum», i trencà l'estàtua de Júpiter. Llavors l’empresonaren i la condemnaren al martiri i a la mort.


La Mare de Déu de Fàtima

Del 13 de maig al 13 d'octubre de 1917, en plena Primera Guerra Mundial, tres pastorets del poblet de Fàtima, a Portugal, van veure la Mare de Déu. Un cop al mes, se'ls apareixia amb un missatge que convidava a la pregària del rosari i a la penitència per la conversió dels pecadors i per la pau al món:

«Jo soc la Mare de Déu del Roser. Desitjo que en aquest lloc se m’edifiqui una església i que resin tots els dies el sant rosari. [...] És necessari que es converteixin, que demanin perdó pels seus pecats; que no ofenguin més Nostre Senyor, que ja està molt ofès».

Alhora, els pastors esdevingueren dipositaris d'uns «secrets» de tons més o menys apocalíptics. Tretze anys després, l’autoritat eclesiàstica declarà les aparicions «dignes de fe» i n'autoritzà el culte. Des d'aleshores, Fàtima ha esdevingut un centre de fe i de pelegrinatge d'abast mundial. Dos dels pastors, Francesc i Jacinta, foren canonitzats l'any 2017. La tercera, Lúcia, que morí el 2005, fou declarada venerable pel papa Francesc el 2023.


Sant Pere Regalat, religiós

Nasqué a Valladolid cap a l'any 1390. Sentí la vocació religiosa i, amb catorze anys, entrà al convent de Sant Francesc de la mateixa ciutat. Com altres franciscans del seu temps, hi sabé promoure una reforma de la seva congregació molt centrada en el retorn a l'austeritat, el despreniment i la penitència. Alhora, dedicava un gran esforç al servei dels pobres i a l'atenció pastoral dels pagesos.

Fou nomenat superior de diverses comunitats i eremitoris. El final de la seva vida, sense deixar les seves rigoroses pràctiques ascètiques, es caracteritzà per diversos dons místics i taumatúrgics. «La flor de la reforma franciscana» morí a La Aguilera (Burgos) el 1456, on la seva fama de santedat es va estendre ràpidament. Fou canonitzat l'any 1746 i el mateix any fou declarat patró de Valladolid. A pagès és coneguda la dita: «Si plou per sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptats».


Santa Maria Dominica Mazzarello, religiosa

Va venir al món l'any 1837 a Mornese, Itàlia. Filla d'una senzilla família de pagesos, fou una jove emprenedora, amb gran capacitat de risc i sacrifici. La seva trobada amb sant Joan Bosco el 1864 fou decisiva. El fundador dels salesians, que pensava llavors a organitzar algun projecte pel bé de les joves, va establir les bases —amb l'estreta col·laboració de Maria Dominica— del que més tard cristal·litzaria en la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora, conegudes com a salesianes.

Malgrat els pocs estudis que tenia, n'esdevindria la primera mare general. Se sentia estimada per Déu i volgué comunicar a tothom el secret de la felicitat: l’amor que Déu té a cada persona humana. Morí amb 44 anys a l’alba del 14 de maig de 1881. Fou canonitzada l'any 1951.