Avui, dia 29 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Joan Baptista, Precursor del Senyor; santa Sabina, màrtir; la de la beata Maria de la Creu Jugan, religiosa; i la de santa Verònica.

El martiri de Sant Joan Baptista

Avui commemorem el martiri de Joan Baptista, culminació de la seva vida de profeta i precursor de Crist. Empresonat per Herodes Antipes per haver denunciat públicament la seva unió amb Herodies, dona del seu germà Filip, que encara vivia, fou decapitat a instigació d’ella, després que la filla d’Herodies dansés davant el rei i aquest li prometés concedir-li allò que demanés. Així, Joan segellà amb el martiri el valent testimoniatge que havia donat amb la seva predicació. Sant Beda el Venerable digué d’ell: “Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit de batejar el Redemptor del món”.

La memòria d’avui té el seu origen en l’aniversari de la dedicació de l’església edificada sobre el presumpte sepulcre del Baptista a Sebaste de Samaria, on ja a mitjan segle IV es venerava el seu cap.

Santa Sabina, màrtir

Com en el cas de santa Prisca, la memòria de santa Sabina està estretament vinculada a una antiga basílica de Roma, situada a la muntanya de l’Aventí. Segons la tradició, la basílica fou edificada sobre la casa que Sabina, una cristiana de Roma, posava a disposició de la comunitat per a la celebració de l’Eucaristia. La tradició també explica que Sabina es negà a abjurar de la fe i confessà Jesucrist fins al martiri. Fou decapitada, segons la llegenda, un 29 d’agost, vers l’any 120.

La basílica de Santa Sabina acull la primera estació quaresmal romana, la del Dimecres de Cendra, i és actualment la seu de la cúria de l’Orde dels Predicadors.

Santa Maria de la Creu (Joana) Jugan, verge

Joana Jugan nasqué l’any 1792 a Cancale, a la Bretanya francesa, en una família de pescadors. Quedà òrfena de pare a quatre anys i, des de jove, conegué les dificultats de la pobresa. Treballà com a serventa i, més endavant, a l’hospital de Saint-Servan, on començà a dedicar-se especialment a l’atenció dels pobres i dels ancians abandonats.

L’any 1839 acollí a casa seva una anciana necessitada, gest que aviat es convertí en una obra més àmplia d’assistència als pobres. Amb l’ajuda d’altres dones fundà les Germanetes dels Pobres, inspirades en l’esperit de l’orde hospitalari de sant Joan de Déu. En entrar en religió prengué el nom de Maria de la Creu. Els darrers anys de la seva vida, però, foren marcats per la incomprensió i l’aparent oblit dins de la mateixa congregació que havia fundat. Descansà en el Senyor un 29 d’agost de 1879. Fou canonitzada l’any 2009.

Santa Verònica

Santa Verònica és una figura de la tradició cristiana que, segons una antiga narració piadosa, hauria eixugat amb un vel el rostre de Jesús mentre pujava al Calvari carregant la creu. La imatge del rostre de Crist hauria quedat miraculosament impresa en el drap, conegut com el vel de la Verònica, i la seva figura ha quedat vinculada a la devoció de la Passió i al Via Crucis. El nom de Verònica s’ha relacionat tradicionalment amb l’expressió grecollatina vera icon, “veritable imatge”.