Avui, dia 28 de setembre, celebrem: la festivitat de sant Venceslau, màrtir; de sant Llorenç Ruiz i companys, màrtirs; i del beat Francesc Castelló i Aleu, màrtir.

Sant Venceslau, màrtir

Nasqué a Praga cap a l’any 907 i, encara molt jove, esdevingué duc de Bohèmia. Educat en la fe cristiana per la seva àvia, santa Ludmila, treballà per consolidar el cristianisme al seu territori i governà amb esperit de justícia i de servei. Segons una antiga tradició, s’aixecava de nit, anava descalç a les esglésies i repartia almoines entre vídues, orfes, presoners i pobres. Aquesta imatge fou l’origen d’una coneguda nadala anglesa del segle XIX: Good King Wenceslas.

El seu germà Boleslau, contrari a la seva política, ordenà la seva mort l’any 935. Venceslau fou venerat immediatament com a màrtir, i la seva tomba a Praga es convertí aviat en un important centre de pelegrinatge. És venerat com a patró de la nació txeca.

Sant Llorenç Ruiz i companys, màrtirs

Entre els anys 1633 i 1637, setze cristians vinculats a la família dominicana foren martiritzats al Japó durant la persecució contra els cristians. El grup estava format per nou japonesos, quatre espanyols, un francès, un italià i el filipí Llorenç Ruiz. Tots donaren testimoni de la seva fe enmig de greus tortures i moriren a Nagasaki o als seus voltants.

Llorenç Ruiz nasqué a Manila, fou un laic casat i pare de família que col·laborava amb els dominics. El 1632 marxà cap al Japó amb un grup de missioners i, després de ser capturat, fou sotmès a tortures i finalment executat a Nagasaki l’any 1637. És venerat com el primer sant filipí i com un testimoni de la fe dels laics. Foren canonitzats l’any 1987.

Beat Francesc Castelló, màrtir

Nasqué a Alacant l’any 1914 i, després de la mort del seu pare, la família retornà a Lleida. Estudià amb els Germans Maristes i, posteriorment, a l’Institut Químic de Sarrià. De retorn a Lleida, treballà com a enginyer químic i compaginà la vida professional amb una intensa activitat apostòlica com a membre de la Congregació Mariana, de l’Acció Catòlica i de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Detingut el juliol de 1936 i empresonat per la seva fe, fou jutjat davant el Tribunal Popular de Lleida. Quan li preguntaren si es reconeixia catòlic, respongué: “Sí, soc catòlic”. Llavors el president li digué si volia defensar-se i ell respongué: “No és necessari. Per què? Si ser catòlic és un delicte, accepto gustosament ser delinqüent, ja que la felicitat més gran que pot trobar l’home en aquest món és morir per Crist. I si tingués mil vides, les donaria sense dubtar un moment per aquesta causa”. Condemnat a mort, fou afusellat a la porta del cementiri de Lleida la matinada del 30 de setembre. Durant la captivitat escriví tres cartes, especialment a la seva promesa, que són un testimoni de fe, serenitat i perdó. Fou beatificat l’any 2001.